L'Any Robert Gerhard culmina amb "l'espatarrant" obra 'La pesta' a L'Auditori

Barcelona“Me l’estic fent a sobre. L’impacte que ha de tenir a la sala de concerts ha de ser espatarrant”, diu Francesc Prat sobre La pesta, l’extraordinària obra del compositor Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970) que dirigirà els dies 25 i 26 de març a L’Auditori (19 h). L’entusiasme de Prat està més que justificat davant d'aquesta cantata per a narrador, cor i orquestra encarregada per la BBC i estrenada al Royal Festival Hall de Londres el 1964. Prat tindrà a la seva disposició l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), el Cor Madrigal, el Cor de Cambra del Palau de la Música, l’Ensemble O Vos Omnes, cantants de L’Auditori i, com a narrador, l’actor Pere Arquillué.

Basada en la novel·la homònima d’Albert Camus, La pesta, tal com explica Prat, és “una peça central en l’obra de Gerhard” les dimensions de la qual fa que no sovintegi en les programacions. De fet, a Catalunya només s’ha tocat dues vegades: al Palau de la Música el 1980, amb direcció de Salvador Mas i Pau Garsaball com a narrador; i al Liceu la temporada 2007-2008, sota la batuta d’Antoni Ros Marbà i amb Josep Maria Pou com a narrador. En tots dos casos es va interpretar en català, tal com passarà a L’Auditori, mentre que en la versió original era en anglès. “Canviar d’idioma planteja dubtes –admet Prat–. Però guanyem en implicació directa amb el text fent-ho en català”.

L’OBC tenia marcada La pesta com a moment estel·lar de l’Any Gerhard el 2020, però la pandèmia del coronavirus va obligar a posposar-la fins ara. “Estic content que la pesta ens hagi deixat fer La pesta”, assegura Prat. “És una música d’una intensitat extraordinària i d’una vigència i actualitat tan absolutes com la novel·la d’Albert Camus”, afirma Joan Cortés, director tècnic de l’OBC.

Per completar el programa s’ha triat Les illuminations de Benjamin Britten, una obra que parteix de poemes d’Arthur Rimbaud i que serà cantada en francès pel tenor britànic Ian Bostridge. “És una manera molt gentil d’entrar en el concert”, diu Prat, que recorda la connexió entre la música de Gerhard i la de Britten.

La programació de La pesta culmina la commemoració de l’Any Gerhard i té com a complement l’exposició Tot escoltant Gerhard, que després de voltar pel país tanca la itinerància al Foyer de la sala 1 de L’Auditori. Per a Oriol Pérez Treviño, comissari de la mostra, té un “sentit d’obligació moral” fer La pesta, una obra important d’un “gran compositor europeu del segle XX” que va haver d’exiliar-se després de la derrota republicana a la Guerra Civil. “M’adaptaré millor al clima anglès, que no m’agrada, que al franquisme”, havia dit Gerhard. Efectivament, es va instal·lar al Regne Unit i ben bé fins al 1965 va viure de “músiques de supervivència”, sobretot d’encàrrecs de la BBC. Tanmateix, va ser reconegut com un dels grans, i el 1967 Leonard Bernstein li va encarregar una simfonia per commemorar el 125è aniversari de la Filharmònica de Nova York.