L'any màgic de Carolina Yuste: recordeu el seu nom

BarcelonaL'arribada de Carolina Yuste (Badajoz, 1991) al cinema espanyol va ser sonada: el debut com a actriu, Carmen y Lola, va anar al Festival de Canes el 2018 i va estar nominat a vuit premis Goya. Yuste, a més, es va endur el Goya a la millor secundària pel paper de treballadora social que ajuda la parella de gitanes lesbianes protagonista. De retruc, va ser una de les protagonistes dels Goya gràcies a un discurs en clau feminista que reivindicava “ser en un projecte en què el 70% de l'equip són dones”. Ella encara ho recorda tot com una de les experiències clau de la seva vida. “Era una pel·lícula molt petita en què tots ens vam entregar perquè hi confiàvem de tot cor –diu–. No passa sempre que la teva primera pel·lícula sigui així, però vaig tenir aquest privilegi”.

Avui ja no és una nouvinguda sinó un nom clau de la nova fornada d'actrius que marca el relleu generacional al cinema espanyol. En són una bona prova els seus treballs en tres pel·lícules estrenades els últims mesos: El cover, Chavalas i la més recent Sevillanas de Brooklyn. I sempre, ja és casualitat, interpretant noies amb arrels de barri i en conflicte amb elles mateixes. “Cada projecte lliga amb una part de mi –diu–. Chavalas amb la meva relació amb les amigues de Badajoz, El cover amb la d'una professió en què molts companys no treballen i Sevillanas amb la dimensió més familiar, la que defineix qui ets”.

La vocació d'actriu se li va despertar a Madrid, on va anar a estudiar teatre gestual. “Des de petita volia ser ballarina però no m'atrevia amb la dansa clàssica –recorda–. Aleshores vaig tenir un professor d'interpretació que em va fer esclatar el cap”. A Madrid van arribar els primers treballs, els curts, el teatre i Carmen y Lola. I la petita ballarina va descobrir que li agradava explicar històries. “Sobretot perquè permet posar un mirall en llocs que no acostumem a mirar –diu–. Vaig estudiar antropologia i m'interessa molt entendre què són aquests bitxos que en diem humans”.

Els seus viatges d'anada i tornada a Badajoz i els retrobaments amb les amigues li van venir al cap llegint el guió de Chavalas, sobre la tornada al barri d'una noia que ha marxat a conquerir la gran ciutat. “Sentia que m'interpel·lava molt. En vaig marxar fa onze anys i les amigues continuen allà. Entenc perfectament el procés que fa el personatge de la Vicky [Luengo], el de tornar i adonar-se que construir allà les teves arrels és igual de poderós que marxar. També cal ser valent per quedar-s'hi”.

Qüestió de classe (social)

Com a Chavalas, les diferències de classe també són presents a Sevillanas de Brooklyn, una comèdia d'embolics a la Sevilla obrera en què una família humil se les empesca totes per acollir un estudiant afroamericà de família rica. Yuste és la filla universitària dividida entre el rebuig que sent per la seva família lumpen i la ràbia que li generen els aires de superioritat de l'estudiant. “Se n'haurien de fer més, de pel·lícules amb consciència de classe –diu–. El cinema no pot ser només el divertiment de la burgesia. Ens cal posar més el focus en la classe treballadora, que al cap i a la fi és el que és la majoria de la societat”. Ella, tanmateix, es resisteix a definir-se com a actriu de classe obrera. “És un lloc que entenc i que em toca molt de prop, però no vull enarborar cap bandera. En tot cas, són històries que m'interessen perquè parlen de justícia i vivim en un país injust”.

El seu personatge més fràgil és potser la imitadora d'Amy Winehouse que interpretava a El cover, la pel·lícula de Secun de la Rosa sobre els cantants d'hotel de Benidorm. “Jo era molt i molt de l'Amy abans de fer la pel·lícula i tenia molt present tot el que va patir aquesta dona –explica–. Per a mi era molt important mostrar la vulnerabilitat de la primera Amy, aquella mirada trista que demanava a crits una abraçada, perquè és la mateixa sensibilitat de la Margarita, que s'amaga rere la màscara de l'Amy”.

Yuste ja té dues pel·lícules pendents d'estrena, Girasoles silvestres de Jaime Rosales i La familia perfecta, el seu retrobament amb l'Arantxa Echevarría de Carmen y Lola. Però abans passarà per l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya per presentar-hi al desembre Prostitución, una funció d'Andrés Lima que reobre el debat sobre la legalització de la prostitució. “És una obra que m'ha rebentat pels quatre costats –assegura–. Com a dona feminista amb privilegis tens una idea sobre el tema, però quan t'hi vas acostant tot el teu discurs es fa miques”. A Barcelona no només farà parada al TNC: Yuste s'instal·larà a la ciutat una temporada per treballar en un projecte secret. "No puc explicar-ne res", diu misteriosa.