L'Any Chomón comença a caminar

BarcelonaLa sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya era l'únic lloc possible per presentar aquest dilluns els actes de l'Any Chomón. És la primera commemoració oficial que la Generalitat de Catalunya dedica a una personalitat del cinema, Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929), de qui el 17 d'octubre es compliran 150 anys del naixement i que va ser una figura clau per entendre el cinema en el període mut i, en si mateix, un pont entre la producció de cinema a Barcelona i les grans productores d'Itàlia i França.

Una de les dues comissàries de l'Any Chomón, Rosa Cardona, ha subratllat que la importància de Chomón en la història del cinema està sobretot en el vessant tècnic del seu treball en animació, color i efectes especials. Esteve Riambau, director de la Filmoteca, apunta que “no hem de veure Chomón tant com a autor sinó com a tècnic” i que, tot i que resulti insòlit des d'una perspectiva actual, per a ell va ser un salt endavant “passar de ser realitzador de pel·lícules a tècnic d'efectes especials de grans produccions de l'època com Cabiria i Napoleó”. Per això, una part de les activitats examinaran les fites tècniques de Chomón i les faran dialogar amb el que s'ha fet posteriorment en els àmbits respectius.

El tret de sortida dels sis mesos de commemoracions el dona aquest dimarts el concert Les lunathiques!, que projectarà a la Filmoteca pel·lícules de Chomón amb un acompanyament de música electrònica i d'avantguarda a càrrec de Josep Maria Baldomà, Martin Leiton i Martí Hosta. També hi haurà sessions infantils pel territori dinamitzades pel contacontes Artur Díaz Barbagli, concerts de Marc Parrot fusionant la seva música amb les imatges de Chomón –de qui el cantant és un fan declarat–, un espectacle del mag Hausson acompanyat de projeccions de Chomón, màpings a partir de les seves pel·lícules i un concert de cloenda de l'Any Chomón a càrrec d'alumnes de l'Esmuc.

Les incògnites de Chomón

Chomón va treballar a Barcelona, París i Torí en més d'un centenar de pel·lícules al llarg de la seva carrera, però la seva filmografia i biografia estan plenes “d'incerteses, buits i suposicions” com a conseqüència de la falta de dades, ja que “no es conserven ni diaris, ni cartes ni memòries”, assenyala Cardona. Les incerteses arriben fins a la seva pròpia autoria, ja que estudis recents han obligat a descartar algunes obres atribuïdes a Chomón. “A partir de la documentació de pagaments de Pathé (empresa francesa històrica de la indústria del cinema) s'ha vist que Chomón no arriba a París fins a l'estiu del 1906, i no el 1905 com es creia, i això descarta la seva participació en obres del 1905”, diu la comissària.

L'etapa més mal documentada i de la qual es conserven menys obres (tot i suposar “un 90% de les pel·lícules que va rodar”, diu Mariona Bruzzo, l'altra comissària de l'Any Chomón) és la de Barcelona, ja que la industria catalana tenia un distribució molt menys potent que la francesa o la italiana. Tanmateix, la producció de Chomón a Barcelona serà un dels focus de les commemoracions i s'aprofitarà l'ocasió per estudiar-la millor i posar en valor com va ser capaç de crear obres de gran projecció internacional des d'una indústria feble com la de Barcelona.

Un "cloenda fantàstica" per a Sitges

Barcelona serà precisament la seu del Laboratori Chomón, una trobada internacional que se celebrarà el 19 i 20 d'octubre que reunirà experts d'arreu del món per debatre i estudiar la figura del cineasta. Cardona ha anunciat el que podria ser la cirereta de l'Any Chomón: “S'està treballant per localitzar pel·lícules inèdites del període a Barcelona i esperem poder mostrar-les en la segona jornada del laboratori”. Serà una de les cites clau, juntament amb el 17 d'octubre, just quan es compliran els 150 anys del naixement i que coincideix amb la cloenda del Festival de Sitges. “Ja estem parlant amb ells per veure com ho podem fer perquè sigui una cloenda fantàstica”, diu Bruzzo.