Pau Debon: "Ens sorprèn que vuit anys després hi hagi aquestes ganes d’Antònia Font"

BarcelonaPau Debon, Pere Debon, Jaume Manresa, Joan Miquel Oliver i Joan Roca van tancar la història d'Antònia Font amb tres concerts al Teatre Principal de Palma. Vuit anys després van decidir tornar a activar el grup per fer un disc i una dotzena de concerts, dels quals n'hi ha tres de confirmats per al 2022: l'11 de juny al Festival Primavera Sound, el 18 de juny al Poliesportiu Municipal Mateu Cañellas d'Inca i el 15 d'octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona. En parlem telefònicament amb Pau Debon, l'inimitable cantant del grup mallorquí.

Per què torna Antònia Font?

— Hi ha diverses raons. Una d’elles és perquè després de parlar-ne entre nosaltres tenim alguna cosa a dir. Hi ha alguna cosa nova que podem explicar, i això és important. Segona, després de vuit anys mos van tornar a venir aquestes ganes d’escenari, de públic, de transmetre sensacions, de fer música en directe, bàsicament. I és un poc secundari, però també ha influït veure que el grup no moria. Tots aquests anys hem rebut mostres d’afecte de gent que escolta Antònia Font i que té ganes de tornar a veure Antònia Font damunt d’un escenari. Això te fa sentir bé i te venen més ganes de tornar.

Parles de tenir coses noves a explicar. Això és un disc amb cançons noves, oi?

— Sí. Hi estem treballant una mica, i va molt bé. La veritat és que estem molt contents de com va de moment. Mos estem trobant amb una manera diferent d’enfocar-lo, perquè fins ara pràcticament tots els discos havien estat fets tenint una data límit, o mos havíem posat una data per treure’ls, perquè comercialment convenia treure’l en una temporada o una altra, i anàvem una miqueta a correcuita. I en aquest cas no és així: tot el contrari, tenim tot un any per gravar i per anar fent. També passa que nosaltres tenim altres històries, no hem deixat la vida que hem duit aquests vuit anys, i tampoc mos podem permetre estar tot el dia dins d’un estudi com abans. I és una altra manera de fer feina que també té les coses bones i les coses dolentes, però les coses bones les valorem molt perquè tenim més temps de pair el que fem cada dia i de veure com evoluciona d’una manera tranquil·la.

¿El disc sortirà abans del primer concert?

— Sí, sí. No tenim data exacta, però abans del primer concert segur que sí. Abans de l’anunci del retorn i del concert al Primavera Sound ja sabíem que volíem treure un disc i el Joan Miquel ja havia començat a fer cançons. Ja dúiem uns mesos fent feina tranquil·lament, sense atabalar-nos gens perquè sabíem que la cosa anava per llarg, i encara més amb tot el tema covid.

Què és el que enyores més d’Antònia Font?

— Sempre m’han agradat els directes. L’adrenalina que te dona un escenari sempre m’ha tirat. Fer els discos també, però no tant. De producció i gravació en són més el Joan Miquel i el Jaume, que són els que en saben. Jo tinc un paper més secundari en la gravació, i no hi ha l’adrenalina que em pot donar un directe. I en el meu cas, és que me vaig aturar completament. El Joan Miquel i el Jaume han seguit fent música, el Joan tenia altres grups, però en Pere i jo vàrem aturar per complet l’activitat musical. Bé, sí que tocava la guitarra a casa amb el meu fill... I és curiós, perquè he tingut oportunitats de cantar, però les he rebutjades gairebé totes. No te sé dir per què. He fet alguna col·laboració en algun concert, però molt esporàdicament, no era el que m’omplia en aquell moment. Això és diferent, perquè feim un disc i una gira, encara que no sigui com abans, però tornem com a grup.

¿Hi ha algun factor psicològic en el fet de no voler cantar amb altres, com si la teva veu només pogués estar lligada a les cançons d’Antònia Font?

— No sé què dir-te. Entenc que la meva veu està lligada a Antònia Font, però com els passa a tots els cantants de grups. Aquesta manera de cantar que tinc fa que la tonalitat d’Antònia Font sigui un poc especial. Però entenc que la majoria de grups tenen un cantant amb una personalitat única que fa que siguin reconeixibles.

Quines cançons són les que tens més ganes de tornar a cantar?

— No ho he pensat. La idea d’aquesta tornada és de fer deu o dotze concerts; per tant, han de ser concerts de gran format. I encara que hi hagi material nou, hem de fer un concert llarg i amb una representació important de tot el repertori d’Antònia Font. No ens ho hem pres com una continuïtat de la carrera d’Antònia Font. És un retorn per les ganes que teníem de tornar, perquè el Joan Miquel té cançons i nosaltres ganes d’interpretar-les. No es tracta de tornar i fer seixanta concerts en un any. Ara mateix és impossible perquè han canviat moltíssimes coses. Per tant, és com una culminació de tota aquesta espera després de vuit anys. Tenim material nou, però sobretot la nostra carrera darrere. I no te sé dir d’aquí tres anys què passarà. No mos ho hem plantejat ni n'hem xerrat. Per tant, és molt possible que això acabi aquí.

¿I no hi ha cap cançó que t’agradi especialment?

— N’hi ha diverses. Per exemple, una que m’agrada molt i que en directe no l’hem tocat sempre és Portaavions. És una cançó que potser a grans escenaris perd matisos i per això no la tocàvem, però en teatres i llocs tancats amb bona acústica sí. Portaavions m’ha agradat molt des del primer dia.

Dius que el plantejament és fer entre deu i dotze concerts. De moment n'hi ha tres d'anunciats. Quan serien els altres set?

— El 2023. Potser en surt algun més el 2022, però tot s’està mirant cap al 2023.

Sou conscients que potser tindreu públic que mai us ha vist en directe o que va anar algun concert vostre quan era una criatura? De fet, hi ha gent com la cantant Maria Jaume per a qui la relació amb Antònia Font ha sigut mitjançant les cançons que escoltaven de petits.

— Aquest públic el tenim molt en compte, perquè ens arriben moltíssims missatges de gent d’aquesta generació. Això mos va sorprendre molt. Ens arriben molts missatges de molta gent d’una generació que no mos ha vist mai en directe, que només ha escoltat les cançons perquè els seus pares tenien el CD dins del cotxe o perquè hi han arribat per qualque motiu diferent. Per això te deia que mos sorprèn que vuit anys després hi hagi aquestes ganes d’Antònia Font. Mos sorprèn perquè el més normal crec que hauria estat que durant dos o tres anys gent de la nostra generació ens digués que ens enyorava, i que després escoltés els discos, com ha fet fins ara. Però després el relleu d’aquesta insistència l’ha agafat aquesta generació més jove. És molt curiós. Vulguis o no, arribar a tantes generacions és un fet que mos impacta i mos agrada molt.

Això elimina el risc de caure només en la nostàlgia, oi?

— Esclar, i és molt important. Això que dius és bàsic a l’hora de plantejar-te un retorn. Tu pots tornar per nostàlgia, i podríem haver-ho fet perfectament, però crec que mos ho prendríem d’una altra manera si només fos per nostàlgia. Tal vegada potser no faríem un altre disc. Hi ha moltes maneres de fer un retorn, però és ver que al veure altres generacions interessades i que la cosa està tan viva, tot plegat sobrepassa la nostàlgia.

Quin ha sigut el paper del Primavera Sound en el retorn d’Antònia Font?

— El retorn és cosa nostra, perquè ja havíem decidit tornar quan el Primavera Sound es va posar en contacte amb nosaltres. De fet, ja havíem decidit tornar i com tornar: amb un disc i per fer deu o dotze concerts. Això és una cosa que ja havíem xerrat des de feia uns mesos. I quan vam tenir clar què volíem fer, diguéssim que mos vam posar en el mercat. Mos vàrem posar en catàleg i vàrem tenir una sèrie d’ofertes. Una d’elles va ser del Primavera, i és ver que va ser una oferta molt atractiva i molt ràpida. Són una gent que du molts anys i ja havíem fet feina amb ells. Però el retorn ja estava decidit.

Vaig comprar entrades per al concert del Palau Sant Jordi, el 15 d’octubre del 2022. És estrany comprar amb tanta antelació, oi?

Sí, tothom ho diu, i és normal. Imagina nosaltres, anunciar concerts per a un any i mig vista! La meva parella m’ho ha dit: "Ostres, però un any i mig? Com és possible que vengueu entrades per a d’aquí un any i mig? Poden passar mil coses, en un any i mig!" Sí que és estrany, sí.