Antoni Muntadas navega per la cara oculta dels canals

BarcelonaPer a Antoni Muntadas, les ciutats constitueixen casos d’estudi, i Venècia és un dels llocs als quals ha dedicat diversos projectes. Com a representant d’Espanya a la Biennal d’art el 2005 va analitzar l’anacronisme de l’organització de la mateixa Biennal en pavellons nacionals. Coincidint amb la Biennal d’arquitectura del 2013 va exposar en una galeria privada una sèrie de fotografies de detalls d’edificis que reflecteixen normatives urbanístiques i altres normes que regeixen el funcionament de la ciutat. I enguany torna a la ciutat del canals, en el marc de la Mostra, per presentar la instal·lació audiovisual Dérive veneziane, la filmació d’un recorregut nocturn per canals secundaris que revela la cara oculta de la ciutat. A l’altre extrem de la Venècia turística plena de gòndoles, turistes i creuers, l’artista treu a la llum uns escenaris fantasmagòrics.

“La nit té un contrast molt fort respecte del dia. Aquest projecte, a més de parlar de la nit, parla de la deriva situacionista, en el sentit que Venècia és una ciutat en què, vulguis o no, et perds. Ens vam perdre en una barca per agafar panoràmiques d’uns llocs que potser de dia no veuries. Comences a veure situacions mínimes que desapareixen en el brogit del dia -explica l’artista-. Les meves condicions eren que s’havia de veure en l’espai públic, perquè els espectadors no estiguessin captius dins una sala, sinó que puguin mirar-la el temps que vulguin”. Per això, Dérive veneziane es projectarà fins al 12 de setembre en un jardí del Lido, un lloc de pas per anar d’una seu a l’altra del festival i es podrà veure en una pantalla de 5x3 metres. “Sempre m’agrada presentar els treballs en el lloc on s’han fet. Els primers que l’han de veure són les persones del context de la peça. En parlen d’una manera més pròxima perquè coneixen el lloc”, explicava abans de marxar a Itàlia.

Una pel·lícula hipnòtica

En paral·lel a Venècia, la galeria Joan Prats presentarà Dérive venezi ane demà al vespre en una sessió única.L’única banda sonora de la pel·lícula,que està filmada amb tres càmeres i que beu dels textos del teòric situacionista Guy Débord, és el soroll de l’aigua dels canals, un fet que potencia el poder hipnòtic de les imatges: en tot el metratge només hi apareixen tres persones i un gos. “La idea dels situacionistes passa per descobrir la ciutat perdent-se i, amb l’esdevenir de perdre’s, descobrir altres coses”. Per finançar el projecte, Muntadas ha realitzat dues edicions de la pel·lícula: una amb 30 fotografies que val 250 euros i una altra de 7.000 euros que també inclou la pel·lícula.

Vènecia i Barcelona, la ciutat natal de Muntadas, tenen en comú el fenomen del turisme. Però l’artista observa la proliferació de turistes a la capital catalana amb una mirada més incisiva: “Estic fent una peça d’àudio amb el soroll violent de les maletes dels turistes, és una oda a Barcelona”.

A més d’aquesta peça, Muntadas també té entre mans un ambiciós projecte des del 2011, Protocols asiàtics : “La idea de protocol remet a les normes, acords i convencions que la societat construeix per funcionar, però la censura i la manipulació també poden ser protocols, i en aquests països són molt evidents”. Protocols asiàtics aborda la realitat de tres països: Corea, el Japó i la Xina. “El projecte està centrat bàsicament en Seül, Tòquio i Pequín per veure quines semblances, diferències i conflictes es produeixen entre elles i que, en certa forma, són ignorades des de la perspectiva occidental”. La primera part es va poder veure a Seül l’any passat, arribarà a Tòquio al març i a Pequín al llarg de l’any 2017. “Passo força temps en cada lloc i hauré de passar força temps a la Xina perquè la seva realitat és força complexa”, diu.