Antoni Miralda, el conqueridor subversiu
El Macba dedica una gran mostra als projectes que va fer als Estats Units entre els anys 70 i els 90
BarcelonaNomés per capbussar-se dins la gran instal·lació Santa comida val la pena visitar l’exposició dels projectes nord-americans d’Antoni Miralda que el Macba obre avui, titulada Miralda Madeinusa. “És de rècord Guinness”, diu el mateix artista sobre els esforços que els equips del museu han fet per instal·lar set altars de les principals divinitats orixà plenes a vessar d’ofrenes alimentàries dins la Capella del Macba. Mentre duri la mostra, aquesta església serà un gran temple sincrètic. “ Santa comida s’ha de presentar en el temple on els feligresos la poden celebrar i viure. Tot i que el Macba en va presentar una versió més esquemàtica fa uns anys, Miralda subratlla que “presentar-la en un museu seria un sacrilegi”. De fet, més que com una sèrie de peces acabades, defineix la seva obra com “una acumulació sensorial, de gustos, olors, sentiments i missatges”.
Antoni Miralda va viatjar als Estats Units per primera vegada l’any 1971. Provenia de París, on ja era conegut com un dels catalans de París, juntament amb Jaume Xifra, Dorothée Selz, Benet Rossell i Joan Rabascall, i per les seves peces realitzades amb soldadets de plàstic. “A París el seu món tenia a veure més amb els objectes, tot i que ja va començar a fer rituals. Quan arriba als Estats Units la part objectual comença a desaparèixer i s’integra en els esdeveniments i en les desfilades, que va fer servir per subvertir l’ordre natural i per involucrar diferents comunitats i fer-les sentir protagonistes i còmplices”, explica el comissari de la mostra, Vicent Todolí. Miralda recorda la seva primera experiència dels Estats Units com “un gran sandvitx” amb moltes “capes culturals”. “Sempre m’ha interessat la vida quotidiana i els Estats Units van ser un laboratori molt extens per treballar”, explica l’artista. Com diu el director del Macba, Ferran Barenblit, i com es pot es pot observar en l’ús que Miralda fa a Santa comida de les divinitats ioruba, reivindicant-les per damunt de la imposició del cristianisme, la seva obra es nodreix de fonts i cultures molts diverses: “En la prehistòria del pensament sobre la globalització, Miralda ja actua de forma crítica, molt abans que apareguessin alguns elements que avui són moneda comuna en l’intercanvi, el trànsit de cultures i com això es fa visible”.
La mostra inclou tots els projectes de Miralda realitzats als Estats Units, 15 treballs desenvolupats entre els anys 1972 i 1999. Alguns d’ells s’han reconstruït i altres estan representats per enregistraments i documents. El més popular és el Honeymoon project, on Miralda va imaginar el casament entre el monument a Colom a Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat. “Hem passat del fax a Google i de poder fer servir el carrer a no poder-ho fer”, explica Miralda sobre la distància de l’actualitat respecte al moment en què va realitzar aquests projectes que ara, com diu el mateix artista, “s’han ritualitzat”.
Un restaurant dins el museu
Un altre dels plats forts de l’exposició és l’evocació del restaurant que Miralda i Montse Guillén van tenir a Nova York entre els anys 1984 i 1986, el cèlebre El Internacional, que tornarà a funcionar dins el museu els divendres i dissabtes a la tarda. “El meu somni era unir art i menjar i el d’ella era obrir un restaurant. Rebíem 800 persones cada dia. El públic nord-americà no coneixia les tapes i ens demanaven si érem un bar de topless ”, recorda Guillén.
L’obra que enceta el recorregut també és una clatellada ideològica. Food situation for a patriotic banquet (1972-2010) consisteix en un àpat format per vuit plats d’arròs que té la forma i el color de les banderes dels països més poderoses aleshores. La descomposició de l’arròs és una metàfora de la fi del colonialisme. I les figures d’un bou, un xai i un porc del projecte Wheat & steak, realitzat a Kansas el 1981, formen part de la crítica de Miralda a les relacions entre fam, comerç i poder.
