Els anteriors directors de l'Institut del Teatre: "No en teníem constància"

BarcelonaNi queixes formals ni informals. Els responsables de la direcció de l’Institut del Teatre (IT) dels últims trenta anys asseguren que no tenien constància de situacions d’assetjament ni d’abús de poder a les aules fins que l’ARAva destapar els casos. Entre el 1988 i el 2021, l’IT ha tingut cinc directors:Jordi Coca (del 1988 al 1992), Pau Monterde (del 1992 al 2002), Josep Montanyés (2002, que va morir aquell mateix any), Jordi Font (del 2002 al 2014)i Magda Puyo (del 2016 al 2021).

“Mai hi va haver denúncies, ni tan sols informació dels delegats dels alumnes. Ja no em refereixo a informació formal, tampoc rumors ni confidències”, afirma Jordi Font. Una possible explicació, apunta, pot ser que ell no era professor, sinó “gestor”, i per això podia quedar al marge de segons quines situacions:“No puc parlar de l’ambient als passadissos ni al claustre”. Tot i això, creu que “abans que es publiqués el reportatge, si hagués transcendit alguna cosa”, li “hauria arribat”. Font va tenir una “sensació absoluta d’aclaparament” quan va llegir la notícia. “Que la institució no hagués tingut capacitat per detectar-ho produeix una sensació fotuda”, lamenta l’exdirector.

El seu predecessor, Pau Monterde, afirma que “en cap moment” va tenir constància ni li va arribar cap queixa “ni formal ni informal, ni d’alumnes ni de professors”. El mateix diu Jordi Coca, que a banda de dirigir l’IT també n’ha sigut professor durant 42 anys, des del 1970. “És possible que es produïssin aquestes situacions, però mai n’he tingut constància”, recalca Coca, que insisteix que aquests problemes “no es poden presentar com un fet singular relacionat amb els artistes”. Coca subratlla que vincular l’assetjament i l’abús de poder únicament amb les arts escèniques “és un plantejament fal·laç, perquè passa a tot arreu, la societat és la mateixa i no emmalalteix per sectors”.

Docents retirats de les classes

Tant Coca com Font expliquen que, durant les respectives etapes com a directors, es van trobar amb dues situacions en què van retirar dos mestres de la docència. Coca va saber que un professor de dansa mantenia relacions sexuals amb una alumna major d’edat dins l’IT: “Ell de seguida va reconèixer l’error i l’alumna va assegurar que les relacions eren consentides. Però aquella tarda mateix el docent va deixar de fer classes”. En el cas de Font, es va desplaçar un professor també de dansa perquè anava begut a classe i hi havia menors.

Tots tres estan preocupats per l’impacte que pot tenir aquest cas en la imatge del centre. “No es pot singularitzar l’ITcom un lloc pervers on els professors van borratxos i on els homes empaiten les nenes per tocar-los el cul, perquè no és veritat”, diu Coca. Monterde destaca que l’IT és “una institució potent, molt reconeguda internacionalment”, i diu que li sap greu “que es vegi tacada per aquests fets”. I Font demana una reflexió de fons: “Cal saber què ha produït aquesta opacitat, per què això no transcendia. El que abans estava normalitzat ara no es tolera, i això és fonamental perquè les coses no quedin encapsulades i es puguin prendre les mesures oportunes”.