Anni Albers, l’artista pionera dels teixits

BilbaoAnni Albers (Berlín, 1899-Connecticut, 1994) es va dedicar a l’art tèxtil i no a la pintura, entre altres raons, perquè tenia una síndrome que impedia que els músculs de les seves cames es desenvolupessin amb normalitat. Però la malaltia no va impedir que es considerés a si mateixa una artista i que traslladés tota la seva inventiva al camp dels teixits. La principal virtut de l’exposició que el Guggenheim de Bilbao li dedica fins al 14 de gener és precisament que el comissari, Manuel Cirauqui, ha sabut reflectir amb molta cura tota la volada del seu talent. “Anni Albers va estudiar a la Bauhaus, on l’art i el disseny es consideraven sota el mateix concepte de la producció de formes, de la Gestaltung ”, explica Cirauqui. “Va entendre aquest concepte que comunica l’art i el disseny d’una manera extremadament íntima i profunda, i el va continuar en tots els períodes de la seva vida -subratlla-, i a través d’aquest concepte qüestiona les formes majors de l’art modern, fonamentalment la pintura, i les arts menors”.

A més de la formació, la Bauhaus també va ser important per a Albers perquè va ser on va conèixer el seu marit, el pintor Josef Albers. Després que el partit nazi tanqués l’escola, es van traslladar a Carolina del Nord, on va començar a treballar en un centre que es convertiria en un referent artístic als Estats Units, el Black Mountain College. “Anni Albers va entendre perfectament la dualitat de la dona com a classe treballadora de les arts respecte a l’aristocràcia masculina, i sempre va treballar sense fer concessions a aquesta ideologia”, explica Cirauqui. “Ja era una artista abans de començar a teixir, i no ho va perdre com a teixidora. No li agradava l’escola d’arts aplicades, així que va anar a aquella nova escola que era la Bauhaus”, diu el director de la Fundació Josef i Anni Albers, Nick Weber. “Una de les raons per les quals aquesta exposició és fantàstica és perquè reuneix més treballs dels que l’Anni anomenava teixits pictòrics que cap mostra anterior”, afegeix Weber. Per al comissari, la seva trajectòria permet fer “una mirada panoràmica a la història de l’abstracció al segle XX”.

Creadora i tractadista

Anni Albers: tocar la vista inclou més de 200 peces entre teixits, dibuixos, gravats i documents, molts dels quals provenen de la Fundació Josef i Anni Albers, i també de museus internacionals com el MoMA, el Metropolitan i el Victoria & Albert Museum. El comissari també hi ha volgut incloure teixits prehispànics que van inspirar l’artista; i en lloc de catàleg, el museu ha publicat en castellà i basc l’edició ampliada del tractat cabdal que va escriure Anni Albers l’any 1965, Del tejer. Algunes de les peces són inèdites i una altra de les curiositats és que s’hi poden veure joies d’“antiluxe” que Albers va fer amb materials tan insòlits com anelles de plàstic i clips de cabells i d’oficina.

A més de teixits, Albers va treballar fent gravats a partir dels anys 60 i també en aquest camp va destacar per obrir nous horitzons en les tècniques d’estampació. “L’Anni veia l’art com un lloc on descansar, en parlava sempre. No com un manifest polític, però sí com una cosa que ens pot abstraure de les dificultats de la vida diària”, explica Weber, que va tenir una relació molt estreta amb l’artista perquè la va conèixer quan ell tenia 22 anys. “Era tan inventiva amb la tècnica, que es va presentar a la impremta de la meva família, que era una impremta comercial, i va descobrir que podia fer servir la tècnica de l’òfsetper fer coses excepcionalment boniques i que no s’havien fet mai”, diu Weber.

“Actualment, i encara durant algun temps, els fils, en la meva opinió, es poden fer servir com a mitjà expressiu. I la practicitat que suposa el caràcter nòmada dels articles fets amb fils fonamenta aquesta opinió. Ens movem cada vegada més sovint i amb més celeritat d’un lloc a un altre i ens atrauran més aquelles coses que menys ens impedeixin moure’ns”, va escriure Anni Albers al seu tractat. Més de 50 anys després, els seus teixits mantenen el seu caràcter atemporal.

A la primera sala de la mostra es pot veure el teixit amb què Anni Albers es va graduar a la Bauhaus, i ja aleshores tenia l’afany d’introduir nous materials, com la cel·lofana i el plàstic, i de confrontar-se a la tradició pictòrica. I no va perdre mai el caràcter: quan ja tenia 80 anys i les mans se n’havien ressentit, va aprofitar-ho per fer una sèrie d’aquarel·les protagonitzades per uns murs irregulars.