Anna Shcherbakova, una Giselle commovedora

El Centre Cultural Terrassa, que ha passat a denominar-se Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT), ha presentat aquest cap de setmana un clàssic d'entre els clàssics, Giselle, interpretat pel Russian State Ballet –que va haver de suspendre dues vegades la visita a causa de la covid-- i l’Orquestra Simfònica de Sant Vicent (Alacantí).

El fundador i director de la companyia, Viacheslav Mihailovich Gordeev, té com a objectiu divulgar els ballets de repertori clàssic, fent-los alhora més entenedors al públic actual. I en fa una posada en escena intel·ligent. Havent de reduir l’escenari per telons de fons, cametes laterals i les dues casetes que requereix l’argument, canvia part de la coreografia. Així, els grans salts es redueixen a salts en ascensió vertical i hi afegeix molts passos de bateria. Alhora, minva la presència d’actors en escena, eliminant nobles o camperols si no han de ballar en aquell moment. A això hi afegeix una aposta decidida per la mímica, potenciant-ne l’original i reclamant als seus ballarins uns grans dots interpretatius.

En aquest sentit, Anna Shcherbakova va superar amb escreix la prova. A part d’una tècnica impecable, al primer acte se’ns va mostrar com una noia alegre, tendra i confiada que transita a una escena de la bogeria impactant que passa per diferents estadis mentals, des de la sorpresa inicial, la ràbia, l’acceptació i la follia final. Dmitri Kotermin va ser un príncep de tècnica correcte però sense cridar l’atenció, tot i que molt efectiu com a acompanyant i segur en els alçaments d’ella. Hilarió –Georgi Sorokin—, malgrat un paper breu, va demostrar credibilitat interpretativa i una tècnica força bona.

Les escenes de ball dels camperols van ser minimitzades en un parell de quadres de conjunt correctes i una sola parella protagonista, ella amb molt bona tècnica, però molt seca en la interpretació, i ell molt jovenet, amb poca força.

El segon acte va complir amb totes les expectatives. Catorze willis formant militarment a les ordres d’una Mirta implacable –Ksenia Orel—, interpretacions fantasmagòriques i una Shcherbakova molt ficada en el paper i amb una tècnica precisa, ràpida i amb bona alçada a la variació dels entrechats. En resum, una bona Giselle que el públic va aplaudir amb ganes.