Les ànimes i les vides de la música dels CaboSanRoque

Barcelona“El punt de partida sempre és el so”, diu Laia Torrents, fundadora del grup CaboSanRoque juntament amb Roger Aixut, coneguts perquè converteixen els objectes quotidians més insospitats en instruments i màquines sonores apreciats per les seves qualitats plàstiques i els sons que en treuen. “L’estètica la dóna la combinació dels objectes”, afegeix Torrents. Però els objectes amb què treballen no són uns objectes qualssevol, com es pot veure a partir d’avui a l’Arts Santa Mònica dins La cobla patafísica 2015-2001. La mostra inclou vint instruments i trenta màquines sonores construïts amb objectes “que tenen vides passades”, explica Aixut, des d’ampolles, olles, cargols de mar, un gos de peluix, gàbies, una rentadora i fins i tot tota la línia de muntatge d’una fàbrica de galetes que va tancar i de la qual va sorgir l’Orquestra Mecànica de la França Xica.

Laia Torrents i Roger Aixut, formats com a enginyera industrial i arquitecte, respectivament, no reciclen els objectes sinó que en treuen l’ànima. “Cada objecte és únic i el so que desprèn depèn de la vida que ha tingut. Per exemple, una olla abonyegada no sona igual que una altra que no ho està”, diu Aixut.

A més dels mateixos músics, el comissari de la mostra és l’arquitecte, editor i traductor Moisés Puente. Els escriptors Víctor Nubla i Pablo Martín Sánchez han col·laborat en l’exposició amb dos textos sobre la patafísica, “la ciència de les solucions imaginàries i de les excepcions”, creada per l’escriptor Alfred Jarry i a la qual pertanyen els CaboSanRoque. “D’entrada els instruments eren rèpliques d’instruments existents, com una guitarra de llauna. Estàvem convençuts que sonaven com els instruments originals. Va ser a partir de la gravació del primer disc que vam descobrir la personalitat de cada so i vam començar a aprofundir sobre la recerca de sons, de sons nous i de tenir els nostres propis sons”, explica Torrents.

Les vides dels instruments

“Hi ha instruments que han desaparegut per formar nous instruments, o els posem en museus, o la seva vida és limitada, perquè es desmunten i es converteixen en altres”, subratlla Torrents. CaboSanRoque desborden els límits de les arts plàstiques, la música i les arts escèniques. El públic ho podrà comprovar, a més del tast que ofereix la mostra, concebuda com una macroinstal·lació, amb els concerts que oferiran dins les activitats paral·leles de l’exposició, en els quals també participaran alguns dels músics amb què que han col·laborat, com ara Pierre Bastin, Carles Santos, Truna i Pascal Comelade.

“Tots ells tenen en comú una sensibilitat cap a la música mecànica, cap a la història de la música mecànica. També, que tenen un llenguatge personal i intransferible i porten molts anys perfeccionant aquest llenguatge. Ells en si mateixos cada cop són més perfectes, i nosaltres volem intentar ser el millor CaboSanRoque del món”, diu Aixut. “Va arribar un moment, amb l’Orquestra Mecànica de la França Xica, que teníem total llibertat compositiva i ens vam trobar limitats per nosaltres mateixos. Col·laborar amb aquests músics afins i amb un llenguatge propi va ser una manera d’obrir-nos la ment. Va ser com vam entendre i vam disfrutar altres maneres de treballar amb les màquines”, conclou Torrents.