Els àngels de la guarda del gran retaule de Jan van Eyck

Gant (Bèlgica)Jan van Eyck va ser un pintor molt exigent. Tenia com a lema l’expressió “Tan bé com puc”, i el va deixar escrit en algunes de les seves obres. Es pot dir el mateix de la desena d’integrants de l’equip multidisciplinari que ha restaurat en dues fases els panells exteriors i una part de l’interior de la gran obra de Van Eyck i el seu germà Hubert, el Políptic de Gant. De fet, els restauradors que componen aquest equip impulsat per l’Institut Reial de Patrimoni Artístic belga van assumir un repte gairebé aclaparador.

Coincidint amb l’obertura de la gran exposició que el Museu de Belles Arts de Gant dedica a Van Eyck, la historiadora de l’art i restauradora Hélène Dubois recorda l’origen del projecte i alguns dels detalls més sucosos. “L’exposició dona l’oportunitat irrepetible de mirar els panells exteriors de manera aïllada, però hem de recordar que el retaule va ser concebut com un conjunt monumental”, afirma Dubois. La seva participació en els treballs va ser molt intensa: va restaurar el retrat del donant del retaule, Joos Vijd, i va coordinar la recerca i la comissió internacional creada amb motiu de la restauració, composta per vint experts, entre historiadors de l’art, químics i conservadors.

Precisament la unitat de l’obra va ser un dels reptes del projecte de conservació. “Els panells han tingut històries materials diferents. El retaule es va desmembrar en diferents moments, les pintures es van exposar damunt de parets amb humitat o al sol, van ser tractades per diferents restauradors al llarg de la història, així que quan vam començar el tractament tenien un aspecte diferent les unes de les altres”, diu Dubois.

Les patologies d’una gran obra

El Políptic de Gant s’exposa dins una vitrina gegantina als peus de la catedral de Sant Bavó des del 1986. Entre aquell moment i fins que es va plantejar un nou projecte de conservació el 2010, no se’n va tenir gaire cura. Això va fer que la pols i la brutícia s’acumulessin damunt la pintura fins al punt que la gent podria haver escrit el seu nom damunt la pols. També es podien observar aixecaments de la capa pictòrica i que algunes de les juntes de les diferents fustes de què estan formats els panells s’havien obert en algunes zones. “Vam estabilitzar la tracció de les fustes, vam fer una neteja superficial i vam consolidar les zones en què la pintura perillava”, explica Dubois.

Al llarg de la seva història, el Políptic de Gant ha viscut històries tan extremes com que Napoleó se’n va emportar la part central a París i la va exposar al Museu del Louvre i que durant la Segona Guerra Mundial el retaule va estar amagat dins la mina de sal d’Altaussee, a Àustria. Malgrat tot, l’aspecte del retaule va canviar radicalment en un moment molt primerenc de la seva història, quan va ser repintat l’any 1550 “massivament”, com diu Dubois. Aleshores ja havia patit danys per l’escalfor de les espelmes i els impactes accidentals de les portes damunt el cos central. “Els repintats són molt opacs i van enfosquir la lluminositat de Van Eyck”, diu l’experta. Com a exemple, recorda l’arcàngel sant Gabriel i la Mare de Déu de l’Anunciació i les diferències de color que hi havia entre les diferents taules abans d’eliminar el vernís esgrogueït que els cobria i els repintats. Una de les raons per les quals es va repintar el retaule era per modernitzar-lo. També per refrescar-lo, perquè semblés brillant i cobrir els danys que havia patit. I els pintors no es van estar de res: van intervenir en els drapejats, les cares dels personatges i el fons de la pintura central del registre inferior. “Trobar l’original d’una obra no ha de ser l’objectiu últim d’una restauració, però en aquest cas la qualitat de la pintura de Van Eyck és única i està tan per damunt dels de les capes afegides que la comissió va impulsar-ho”, explica Dubois. Per sort, entre la pintura de Van Eyck i els repintats hi havia una capa gruixuda de vernís que va fer més fàcil treure’n els afegits.

També coincidint amb la mostra, s’han pogut visitar les obres de la nova ubicació del Políptic dins la mateixa catedral de Sant Bavó: la capella del Sacrament, darrere l’altar major. Serà dins d’una vitrina altra vegada, però la nova estarà més optimitzada climàticament i estarà preparada, com diu l’arquitecte Philippe Depotter, del despatx Bressers Architecten, per si el retaule s’hagués d’evacuar. També s’estrenarà un nou centre de visitants amb realitat augmentada a la cripta, per permetre una experiència més íntima amb el retaule.