Àngels Bassas és la Molly Bloom de Joyce a la Muntaner

BarcelonaDesprés dels extenuants 17 episodis relatant les peripècies de Leopold Bloom, l’Ulisses de James Joyce dona veu a la dona del protagonista en les últimes 50 pàgines. Aquest últim capítol és un intens monòleg en què Molly Bloom fa un repàs de la seva vida mentre el marit ronca, borratxo, al seu costat. “Parla de l’erotisme i les fantasies sense complexos. Expressa obertament qüestions de la sexualitat femenina”, explica l’actriu Àngels Bassas, que es posa en la pell de Molly Bloom fins al 25 de març a la Sala Muntaner.

Sota la direcció d’Artur Trias i amb dramatúrgia de José Sanchis Sinisterra, La nit de la Molly Bloom trasllada a l’escenari els pensaments d’una cantant lírica envoltada d’infelicitat. “És una dona innocent, tendra i vulnerable -apunta Bassas-. El personatge em situa en un registre que he fet molt poc i que m’ha transformat”. El muntatge ressegueix els pensaments de la Molly sobre els seus amants, la relació amb el marit i una gira que té per davant des d’una habitació farcida d’objectes diversos perquè “tant ella com el marit són molt desordenats”. Mentre reflexiona sobre qüestions vitals la protagonista “fa pipí i li ve la regla” en un text que és, segons Bassas, “simple i impúdic, perquè ella parla amb una gran llibertat”, i que està alhora “farcit de sentit de l’humor”.

Joyce va situar Ulisses a principis del segle XX, però Trias ha optat per avançar-lo unes dècades i situar-lo als anys 50. “El text és molt intemporal i, en part per motius estètics, m’interessava ambientar l’espectacle a mitjans del segle passat”, diu el director, que subratlla que “Joyce va ser pioner a donar protagonisme a una dona i mostrar els seus pensaments més íntims”.

El personatge de Leopold Bloom no pronuncia ni una paraula, però és present en tot moment a l’escenari. L’interpreta Jep Barceló, que participa en el muntatge a través d’una sèrie de sorolls, moviments i petites interaccions per part del marit dorment. “Encara que no digui res, l’actuació no tindria sentit sense aquest personatge”, destaca Trias. El fet de saber que no l’escolta dona ales a la Molly per expressar tot el que li passa pel cap sense mordasses i, fins i tot, per entonar a cappella algunes cançons.