Teatre i política, des de Reagan fins a Trump

BarcelonaCoincidint amb el 25è aniversari de l’estrena a Londres i al mateix escenari, el National Theatre estrenarà a l’abril un nou muntatge d’ Àngels a Amèrica, el gran díptic teatral de Tony Kushner que qüestiona l’era Reagan. A més, el Teatro Arriaga de Bilbao fa avui la segona funció d’una versió alemanya de l’obra, dirigida per l’australià Simon Stone. L’obra no només segueix vigent sinó que també adquirirà una nova càrrega política pocs mesos després del comiat de Barack Obama i de l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump.

Àngels a Amèrica, que porta el subtítol Una fantasia gai sobre temes nacionals, es va convertir en un fenomen a Broadway el 1993 i també va sacsejar l’escena catalana: el 2016 va fer 20 anys del muntatge de la primera part, titulada El mil·leni s’acosta, amb què Josep Maria Flotats va arrencar l’activitat del Teatre Nacional de Catalunya. Va ser un gran muntatge, amb noms destacats com Josep Maria Pou, Francesc Orella, Pere Arquillué, Ramon Madaula, Sílvia Munt i Montserrat Carulla, però l’elecció d’un autor no català i la temàtica de l’obra van estar envoltats de polèmica. La defenestració de Flotats va impedir que muntés la segona part de l’obra la temporada següent. “El Josep Maria va fer una declaració de principis claríssima amb la tria d’aquesta obra. Crec que tots els que hi vam participar ho compartíem, volíem que el TNC fos un lloc on es pogués veure un teatre més crític amb la societat actual, més compromès, també amb la dramatúrgia del moment, i que abordés els temes més arriscats i de denúncia”, recorda Josep Maria Pou. “L’obra va molt més enllà d’explicar l’esclat de la sida -afegeix-, denuncia la incomprensió i l’abandó dels malalts per part de la classe política i el gir a la dreta que va fer la classe política d’aquell moment”. A Àngels a Amèrica, Pou va fer un dels papers de la seva vida, l’advocat Roy Cohn (1927-1986), que també torna a estar d’actualitat perquè va ser l’advocat de Trump als anys 70 i 80 i està considerat com el seu mentor. “Des del punt de vista més polític i personal, Trump va rebre la seva influència a l’hora de no perdonar mai i de tenir la pell molt fina. També aquest caràcter venjatiu i desproporcionat, que es va poder corroborar veient com va respondre a Meryl Streep després del discurs dels Globus d’Or”, afirma l’expert en política nord-americana Juan María Hernández Puértolas. Abans d’entrar a la vida del nou president electe, Cohn va ser assessor del senador McCarthy durant la Caça de Bruixes. A l’obra de Kushner, Cohn és un malvat de dimensions shakespearianes, un lletrat a l’armari que va fer passar públicament els estralls de la sida per un càncer de fetge i que mor matant. “Era una autèntica bèstia de la natura i un personatge molt complex. La primera dificultat és creure-te’l, tenir-hi una certa empatia i defensar-lo com a actor. Ja al seu moment era un personatge que em feia fàstic a nivell personal”, diu Josep Maria Pou.

Vida quotidiana i macropolítica

Tot i que és una obra molt coral, Àngels a Amèrica arrenca amb Prior Walter i Louis Ironson. Són parella, però el Louis no pot suportar els primers símptomes de la sida que pateix el seu company i l’abandona, mentre l’administració Reagan fa els ulls grossos davant l’esclat de la pandèmia. La segona part de l’obra, titulada Perestroika, transcorre sis anys després, quan ja s’ha produït la dissolució de l’URSS. “Reagan es pot veure com el gran president que acaba amb el gran enemic del món lliure, i Trump recupera aquesta idea que els Estats Units han deixat de ser la primera potència i juga amb la recuperació d’aquesta preeminència. Per exemple, culpen Obama de l’existència de l’Estat Islàmic per la seva inacció i per haver permès la intervenció de Rússia a Síria”, afirma el professor de ciències polítiques de la UAB Gabriel Colomé. “Als Estats Units a Kushner se’l pot considerar com un radical, com pot ser-ho Bernie Sanders. Representa el paradigma del que odia el Tea Party”, subratlla.

Per a Hernández Puertólas, els Estats Units dels 80 i els d’ara són molt diferents. “Sobretot hi ha una diferència emocional. El món de Reagan era molt simplista -era el món del poble escollit i del destí manifest- i també optimista. En canvi, Trump ha arribat a la presidència en un moment en què es parla de declivi i que ell considera que és l’únic que ho pot arreglar”. Però creu que tenen una semblança alarmant: “Abans de ser presidents, tots dos eren considerats uns extremistes”, amb l’afegit que Trump ha arribat a la presidència sense una trajectòria política prèvia com la de Reagan.

Tornar a enfortir Amèrica

“Trump fa servir alguns dels trets característics del reaganisme -subratlla Colomé-, com l’eslògan de tornar a fer Amèrica forta i que torni a ser la primera potència econòmica mundial; la baixada dels impostos, i la reducció de la confederació”, subratlla Colomé. “ Àngels a Amèrica funciona tant a nivell dels grans temes com en les situacions més petites de la vida dels personatges”, afirma Blanka Zizka, la directora artística del Wilma Theater de Filadèlfia, on la integral d’ Àngels a Amèrica es va poder veure el 2012. “Els personatges estan molt ben dibuixats -subratlla-. Em sembla que Kushner la va escriure per necessitat, perquè veia el que passava al seu voltant i que el govern no feia res”. Blanka Zizka també la defineix com una peça iniciàtica. “És en els moments de crisi com els que retrata l’obra quan comences a saber qui ets, i això és un gran material dramàtic”. La directora del futur muntatge londinenc d’ Àngels a Amèrica és Marianne Elliott. Està immersa en els preparatius dels assajos i no concedeix entrevistes, també podria parlar de la vigència de l’obra als Estats Units, especialment perquè els dos actors que interpreten el Prior i Roy Cohn són nord-americans -Andrew Garfield i Nathan Lane- i això fa pensar que el seu muntatge es podrà veure també a Broadway.

Ara la magnitud del VIH no és tan forta com als 80, però han aparegut noves problemàtiques com els opiacis, sobretot l’addicció als calmants. Mentre que el personatge de Prior Walter és un anglosaxó protestant, el de Louis Ironson és un jueu. I Kushner també recorda el paper dels immigrants en la construcció d’Amèrica. “Reagan no era un personatge antiimmigració, mentre que Trump ha exacerbat les divisions entre blancs i negres i els americans d’origen i els que no ho són”, conclou Hernández Puértolas. A més del discurs retrògrad, Trump nomenarà un jutge molt conservador al Tribunal Suprem i amb una majoria conservadora al tribunal pot revertir conquestes socials com les lleis de l’avortament i, més recentment, la del matrimoni homosexual.

Caldrà veure si Donald Trump acabarà inspirant un gran personatge teatral. De moment, ja se’l parodia a l’off Broadwday: els actors del musical Hamilton van esbroncar el seu vicepresident electe al novembre, mesos abans del discurs de Meryl Streep als Globus d’Or. “Trump té molt clar que el món cultural està en contra seu”, diu Josep Maria Pou. “Si tornen a fer Àngels a Amèrica a Broadway, els republicans es posaran com una moto”, diu Colomé. “No li interessa el teatre, perquè no el considera influent: a més, és menys susceptible de ser controlat”, diu Blanka Zizka sobre el president electe. Tot i així, diu que el sector s’ha posicionat. “Estem treballant en el festival per generar debat i molts teatres d’arreu del país també ho faran”, explica. El món del cinema també pot ser un blanc: “Intentarà atiar el foc sobre el fet que Hollywood és una elit”, conclou Hernández Puertólas.

“Els republicans es posaran com una moto”

Caldrà veure si Donald Trump acabarà inspirant un gran personatge teatral. De moment, ja se’l parodia a l’off Broadwday: els actors del musical Hamilton van esbroncar el seu vicepresident electe al novembre, mesos abans del discurs de Meryl Streep als Globus d’Or. “Trump té molt clar que el món cultural està en contra seu”, diu Josep Maria Pou. “Si tornen a fer Àngels a Amèrica a Broadway, els republicans es posaran com una moto”, diu Colomé. “No li interessa el teatre, perquè no el considera influent: a més, és menys susceptible de ser controlat”, diu Blanka Zizka sobre el president electe. Tot i així, diu que el sector s’ha posicionat. “Estem treballant en el festival per generar debat i molts teatres d’arreu del país també ho faran”, explica. El món del cinema també pot ser un blanc: “Intentarà atiar el foc sobre el fet que Hollywood és una elit”, conclou Hernández Puertólas.