Ángel Sala: “El terror sempre es beneficia de les crisis”

BarcelonaAquest dijous comença la 53a edició del Festival de Sitges, la vintena amb Ángel Sala al capdavant com a director del festival més important de Catalunya. Serà una edició excepcional: el primer gran esdeveniment cultural que se celebra a Catalunya després del confinament, amb milers de persones visitant la ciutat i posant a prova els protocols del Procicat. Si la cultura és realment segura, és el moment de demostrar-ho.

¿És l'edició de Sitges més complicada que has hagut de preparar?

Tot i que soni estrany, no. Hem tingut l'avantatge que el festival se celebra l'últim trimestre i ens hem pogut preparar bé. Seria diferent si Sitges s'hagués celebrat al maig o al juny com altres festivals, però ens vam posar a treballar quan encara estàvem confinats i vam preparat diferents escenaris segons la situació.

Quines mesures es prendran per reduir el risc de contagi?

Les que hem acordat de conformitat amb el Procicat i sempre assessorats per experts. Primer de tot, la utilització de la mascareta en tots els espais. Evidentment, als cinemes del festival no es poden menjar crispetes ni cap altra cosa. A l'auditori s'ha incorporat un nou sistema de ventilació antivirus per renovar l'aire constantment. Entre pel·lícula i pel·lícula hem deixat almenys una hora per al procés de desinfecció de la sala, cosa que ens ha obligat a reduir el nombre de pel·lícules.

El Festival de Sant Sebastià es va celebrar amb un aforament del 50%, Sitges tindrà un 70%.

La xifra va ballar durant molt temps i finalment ens hem quedat en un aforament que estarà entre el 66% i el 70%. És inferior a l'aforament màxim exigit, però hem preferit reduir-lo per prudència i perquè així la gent se senti segura.

Quan se superi l'aforament del 50% no es podrà mantenir sempre una butaca lliure entre els espectadors. Com es gestionarà?

Les entrades seran numerades, així que els grups podran seure junts mantenint una butaca lliure als costats. Evidentment, l'aforament del 70% només s'assolirà en algunes sessions d'alta demanda del cap de setmana, i en aquests casos hi haurà moments en què s'assegui algú al teu costat. Això als cinemes comercials també passa, a mi m'ha passat quan he anat a veure Tenet.

Com es garantirà que tothom porti mascareta al cinema?

Serem molt estrictes amb el fet que tothom entri a les sales amb mascareta i ens reservem el dret d'admissió en el cas que detectem que algú es treu la mascareta un cop és dins. Tampoc volem que el festival sembli un estat policial, però prendrem mesures específiques perquè la gent la porti sempre. I es recordarà al públic amb missatges locutats i en la pantalla. No ens importa fer-nos pesats.

Sant Sebastià va expulsar el director Eugène Green per negar-se a posar-se la mascareta durant una presentació. Què fareu si es presenta un cas similar?

El mateix que Sant Sebastià. Amb tota l'educació i diplomàcia del món, li direm que s'ha de posar la mascareta o que li retirarem l'acreditació. Sant Sebastià va actuar d'una manera molt eficient en aquest cas. Els convidats han de complir els mateixos protocols que la resta de la gent.

Mesures extraordinàries vol dir invertir més recursos en un any amb menys pel·lícules i menys aforament i, per tant, menys ingressos. ¿Es preveu que el festival tingui dèficit?

Hem planejat un pressupost covid amb una previsió d'ingressos més baixa, i això ens ha obligat a fer sacrificis importants. Però així evitarem dèficits insostenibles i podrem fer realitat el festival, sabent que no serà el mateix festival que altres anys ni en nombre de pel·lícules ni en convidats, però un model finalment molt semblant al normal.

Un clàssic: les teves imprescindibles d'aquesta edició.

Contestaré amb un altre clàssic: no m'agrada destacar les pel·lícules en competició. Però tothom sap que tinc predilecció per la ciència-ficció, i aquest any n'hi ha algunes de molt bones, com Archive, que pot recordar Moon, o The book of vision, que em fa pensar en Terrence Malick. Però en general estic molt satisfet de la selecció, que sintetitza molt bé el panorama i les tendències del cinema fantàstic actual. I fins i tot permet entreveure el tema de la pandèmia: indirectament en pel·lícules com She dies tomorrow i de manera explícita a Host, que està feta durant la pandèmia.

Com afectarà la pandèmia el cinema fantàstic?

Igual que altres esdeveniments com l'11-S, que no va generar directament sobre el tema, però sí sobre l'esperit i les ansietats. La guerra dels mons de Steven Spielberg, Dawn of the dead de Zack Snyder i tota la moda zombi van venir d'aquí. El fantàstic que sorgirà de la pandèmia serà un cinema molt tancat i intimista que reflexionarà sobre la nostra identitat com a comunitat. El terror no serà tan sobrenatural, sinó més centrat en la psicologia i els efectes de l'aïllament i de la por.

¿Són bons temps per al terror?

Sempre ho són! El terror sempre es beneficia de les crisis, ha passat en totes les èpoques. I la ciència-ficció també està en un moment brillant, ja que pràcticament estem vivint en un món de ciència-ficció. Quantes notícies han sortit aquest any sobre planetes habitables o vida fora de la Terra? Que tu i jo portem mascareta era ciència-ficció fins fa uns dies.

Sitges és un dels festivals que més clarament havien apostat per la relació amb les plataformes, però aquest any gairebé no n'hi ha títols, i de Netflix cap ni un.

De Netflix no en veuràs a cap festival, perquè arran de la pandèmia van decidir no portar les seves pel·lícules a cap festival. És una decisió global que jo respecto, però crec que és un error, perquè aquest any s'haurien pogut emportar un bon tros del pastís de festivals com Venècia, Sant Sebastià o Sitges, com ara la de David Fincher. Sí que tenim l'estrena del pilot de 30 monedas, d'HBO, que és la sèrie perfecta per a Sitges.

Tret d'aquesta no hi ha sèries, que era una altra de les apostes de Sitges.

És també per la pandèmia. Les sèries ocupen molt d'espai a la programació i hem preferit donar prioritat a les pel·lícules. Però seguim oberts a les sèries i a les plataformes.

Aquest any Sitges té dos festivals, la versió online i la presencial. Com heu decidit quines pel·lícules estan online i quines no?

Nosaltres les volíem totes online, però alguns distribuïdors es posen nerviosos quan parles de streaming, sobretot per la tradició de pirateria que té aquest país. Això es va anar relaxant a mesura que s'anaven fent altres festivals online i els distribuïdors veien que no era el desastre que alguns es temíem, sinó un èxit de públic i crítica. Finalment, tenim online prop de 80 pel·lícules de les 120 de la programació, que no està malament.

Per què els visionats online estan limitats a 1.200?

És l'acord que hem arribat amb els distribuïdors per no desgastar els drets d'explotació posteriors de les pel·lícules i per respecte a altres festivals, com la Setmana de Terror de Sant Sebastià, el Festival de Molins de Rei, etc. Al cap i a la fi, som un festival, no un portal de streaming. Quan s'acabin els 1.200 visionats, que en alguns pocs casos són menys, és com si s'esgotessin les localitats. I alerta, que podria passar que alguns títols s'acabessin el primer dia, no m'estranyaria.

¿El format online de festival és només per al 2020 o es podria repetir en edicions posteriors?

La pandèmia ha accelerat coses que ja estaven sobre la taula en el nou mapa audiovisual que s'està gestant en els últims anys. Fer un festival online era una opció sobre la taula des de feia temps. Si els resultats són bons, és possible que ho tornem a fer l'any que ve, cobrint tota la programació o només una part.

35 pel·lícules en la competició oficial. Ni una pandèmia global ha aconseguit aprimar el nombre detítols.

[Riu] Hi ha altres seccions que sí que s'han aprimat: Noves Visions, Midnight X-Treme... I Òrbita ha desaparegut, tot i que hem repescat algun títol per a altres seccions. La bona notícia és que les pel·lícules de la competició oficial tindran moltes sessions i algunes es podran veure en format online. En general hem reduït molt la programació del festival, que ha caigut a 120 títols. En part per la pandèmia, però també perquè en el mercat no hi havia prou material de qualitat per fer una bona programació de 170 pel·lícules. El problema de la competició és que aquest any s'han cancel·lat festivals i tenim moltes estrenes europees i mundials. I esclar, tothom vol secció oficial.

Només hi ha un premiat internacional, David Lynch, que no visitarà el festival.

El tema dels premis ha sigut complicat de tancar. A tothom l'espanta viatjar en aquests moments, però als americans especialment. I amb l'alt cost que tenen els viatges d'aquests convidats, que no viatgen sols ni en classe turista, no podíem arriscar-nos que tres dies abans cancel·lessin la visita. David Lynch ja ens havia avisat que no vindria perquè gairebé no viatja, només si és per coses de meditació. I se'ns va ocórrer lligar el seu premi a l'aniversari de L'home elefant. Però Lynch ens ha enviat dos vídeos: un per acceptar el premi i l'altre presentant L'home elefant. I tots dos, per cert, estan fets des del mateix lloc on fa els seus vídeos amb la previsió meteorològica.

Què opines de la decisió de la Berlinale de donar un sol premi interpretatiu sense gènere i no un per al millor actor i un altre per a la millor actriu?

És una opció molt respectable i que es pot entendre perfectament, però jo no la comparteixo del tot. Algun cop m'ha passat pel cap, però crec que també és una manera de donar visibilitat a les actrius. Podria passar que es donin més premis a actors que a actrius. És un tema complicat, però amb tot el respecte per la Berlinale, crec que en el fons és una acció de màrqueting.

Estàs molt actiu a Twitter. Fins i tot sembla que tens ganes de discutir.

Sí, però només si és una discussió sana. M'agradaria que hi hagués més debat a les xarxes socials. El problema és que la cosa sovint acaba amb insults. Ha passat amb Tenet, que si la defensaves era perquè estaves a sou de Warner i si la criticaves eres una relíquia que no entenia res. És igual que amb el futbol. Jo vaig dir que no m'agradava això del burofax de Messi i va anar de poc que els seus fans no em fan una opa hostil. En general hi ha molt nerviosisme, sobretot en la gent jove. Em preocupa. Però a Twitter també hi ha gent molt interessant que et fa uns fils de cinema magnífics.