El ganxo infal·lible d’Àngel Llàcer i Manu Guix
Les xifres els assenyalen com els reis de la taquilla: han recaptat fins al 30% del total
BarcelonaEls dilluns, Àngel Llàcer és un parrac. Després de la traca de les funcions de cap de setmana de La jaula de las locas està exhaust. L’exigència física i vocal és molt alta. Diu, mig en broma, que els dies de festa no parla. Durant les festes de Nadal ha arribat a tenir tres produccions en cartell: La jaula de las locas (on fa de diva protagonista), la cinquena reposició d’ El petit príncep i la gira de la comèdia Un cop l’any, a més de la televisió ( Tu cara me suena, a Antena 3). Com s’ho fa? “Només dormo, faig teatre i faig exercici. Als meus amics els dic que ens veiem al Tívoli, perquè a l’escenari és l’únic lloc on em veuran bé”, bromeja.
La seva capacitat de treball és coneguda, però no es pot menysprear els seu olfacte comercial per protagonitzar i dirigir espectacles que acaben estant entre els més exitosos de l’any. Només cal observar les últimes temporades. Ja es pot donar per fet que La jaula de las locas serà l’espectacle més vist d’aquest 2018/19. La recaptació setmanal no baixa dels 200.000 euros i els 4.000 espectadors. La setmana de Nadal van arribar a portar 10.500 espectadors al teatre i a recaptar 466.000 euros. Això és el 20% del total de taquilla, sumant tots els teatres. Va duplicar La familia Addams i va triplicar Maremar. Fins i tot va superar El Tricicle. Sumat amb el públic d’ El petit príncep, van acostar 17.800 espectadors al teatre en una sola setmana i van recaptar 647.640 euros, el 28% del total de la taquilla.
La temporada passada també va ser hiperactiva: Llàcer tenia en cartell Un cop l’any, la reposició d’ El petit príncep i Frankenstein (una producció del Teatre Nacional que ell coprotagonitzava). No són xifres tan grans com les de La jaula, però va sumar 90.000 espectadors. Podríem dir que això és el 4% del share de tota la temporada. Va passar tres quarts del mateix el 2016/17: va dirigir Molt soroll per no res al TNC i El petit príncep, i va interpretar Relato de un náufrago, tot amb ocupacions del 80% al 96%.
Àngel Llàcer no sap a què atribuir l’èxit. Segur que la televisió hi ajuda, però no és només això: al ganxo de dreta hi té un precís sentit del ritme i al d’esquerra l’esperit de divertimento. “Jo sempre penso en el públic. Concebo el teatre perquè vingui gent. Penso en agradar”, diu. Per la reacció del públic quan se’l creua és conscient que genera “empatia” i “proximitat”. “Tinc un cert coneixement de la gent -apunta-. També és que el nostre país no és gaire gran. I que m’hi esforço, coi”.
Dos fenòmens musicals que arrasen
‘El petit príncep’ serà franquícia
El petit príncep és un fenomen inesgotable. Va néixer en aliança amb La Perla 29 i aquest Nadal ha fet la cinquena temporada a Barcelona. Sumant-hi les gires, ha superat les 400 funcions i l’han vist 207.856 espectadors. La mitjana d’ocupació és del 85%. És l’obra que probablement ha fet més a favor del segell Àngel Llàcer-Manu Guix perquè ha entusiasmat tot tipus de públic. El Nadal que ve esperen tenir una nova producció funcionant a Madrid, a més de les de Barcelona i Portugal (que va estrenar fa dos anys, però aquest any no ha fet temporada perquè el teatre estava en obres). “La idea és, d’aquí tres o quatre anys, tenir diverses produccions d’ El petit príncep funcionant per Europa”, diu el seu director.
Tres anys de vida per a ‘La jaula’
La jaula de las locas, un altre èxit de la factoria Llàcer i Guix, marxa de Barcelona el 24 de febrer. Tot i que omple cada vespre, es queda sense teatre perquè el Tívoli tenia un compromís amb Flashdance. En quatre mesos La jaula ha atret 150.000 espectadors (1.000 persones de mitjana a 48 euros per entrada). La inversió de Nostromo Live va ser elevada, d’uns 2 milions d’euros, però la recaptació ha compensat. Per això tindrà llarga vida. Al setembre farà el salt a Madrid, un mercat difícil i atapeït de musicals, amb intenció de passar-hi la temporada 2019/20. La 2020/21, farà gira per Espanya i després Llàcer preveu fer-la tornar a aterrar a Barcelona. “Dimecres faig 45 anys, i crec que en faré 50 amb La jaula de las locas ”.
‘La tienda de los horrores’: el següent musical serà sobre un monstre “com Vox”
Àngel Llàcer i Manu Guix van anunciar ahir el pròxim espectacle que dirigiran. Serà La tienda de los horrores, l’octubre que ve, al Teatre Coliseum. Es tracta d’un musical dels anys 80 que es basa en la pel·lícula de sèrie B de 1960 de Roger Corman (Frank Oz en va dirigir un remake el 1986) del mateix nom. La història narra l’aparició sorprenent d’una planta carnívora en una floristeria. El dependent descobreix per casualitat que a la flor li agrada la sang humana: quan l’alimenta creix, i la floristeria prospera. Al principi es fa talls ell mateix per alimentar-la, però a mesura que augmenta la fama del noi també creix la gana de la planta, que l’obliga a aconseguir més litres de sang humana. Fins on serà capaç d’arribar?
Per a Àngel Llàcer, que dirigirà el muntatge, és una metàfora evident del preu de l’ambició i la fama, però també “dels monstres que hi ha ara”. “Passa amb Vox i passa amb tot. Una cosa que pot començar sent simpàtica agafa força i se’t pot acabar menjant. Santiago Abascal [president de Vox] sembla inofensiu, i no ho és. Estem en un moment social en què la gent es mou en aquests paràmetres: en comptes de ser feliços, creen monstres”. Per deixar clara aquesta lectura, Llàcer vol incloure projeccions a l’espectacle, que tindrà una gran planta carnívora en escena. Aquesta serà la principal complicació tècnica del muntatge.
Manu Guix en serà el director musical i estarà cada nit en directe -“amb un paper!”, celebra- tocant el piano amb cinc músics més. Guix espera que el musical, que té sonoritat rock i soul, ofereixi “la pressió sonora d’un concert més que d’una obra de teatre”. La tienda de los horrores, que Guix i Llàcer ja van interpretar fa 20 anys a Madrid, serà la nineta dels ulls del músic perquè, a més, faran funcions mentre Àngel Llàcer estigui actuant a Madrid amb La jaula de las locas. El matrimoni professional se separarà circumstancialment.
La productora Nostromo Live ( spin-off de l’empresa de cinema) és qui torna a estar al darrere de la producció. L’èxit de La jaula de las locas els ha empès a engegar tan de pressa un nou projecte, en el qual invertiran 1,7 milions d’euros. La idea de Nostromo Live és fer musicals des de Barcelona però pensats per tenir vida a Madrid i fer gira per Espanya. “És l’única manera que sigui rendible”, assegura el productor Jordi Sellas.
