“Aneu als cines, sisplau, torneu als cines, ompliu els cines!”

Barcelona“Amb aquesta mascareta no et deixaran entrar”, és el primer advertiment inquisidor que reps al recollir l’acreditació. Acte seguit et faciliten una FFP2 que és fàcil que provoqui més d’una llaga darrere les orelles. Quina sort que la primera conversa llarga, mentre caminem cap a l’entrada del photocall, és amb el gran Paco Poch, membre de la junta de l’Acadèmia i productor irreductible. S’acaba de publicar un llibre que repassa la seva carrera com a descobridor de José Luis Guerin i Isaki Lacuesta, i enguany és coproductor de Pots sentir-me, el fabulós documental sobre Jaume Plensa: “No crec que guanyem, el bretzel agrada molt!” 

“Tenim un pla B, un pla D i un pla E”, diu Enric Cambray, director de la gala, quan li pregunten per l’horari diferent, les restriccions, l’escaleta i tots els possibles imprevistos que puguin comparèixer, però té les idees clares: “Cal celebrar-ho tot, posar-hi humor, commemorar bé la cultura en viu, que ens puguem reunir aquesta tarda després de tantes dificultats i tan immenses!” L’escolta de prop Isona Passola, que aixeca els braços com una torera o una flamenca, per demostrar la vitalitat del dia i proclamar que se’n va contenta –no renova mandat i és la nova presidenta de l’Ateneu–, amb la satisfacció de la feina feta: “Estic tranquil·la, potser és l’any que estic més tranquil·la”. La seva actitud em recorda el ja mític aforisme de Cruyff: “Sortiu i disfruteu”. Els membres de la junta es contagien de l’esperit, diuen adeu amb la mà i exclamen: “Aneu als cines, sisplau, torneu als cines, ompliu els cines!!!!” Serà un dels leitmotivs fonamentals de la gala: revitalitzar les sales, injectar-los nova vida, fer-les més necessàries que mai.

El photocall és inevitablement desangelat. Només hi desfilen els membres de la junta, els intèrprets i directors nominats, els lliuradors de premis i els polítics. Àlex Brendemühl està nominat a millor actor, però, com la Isona, també està tranquil: “És l’any del Mario Houses, no?” Combina la tranquil·litat amb la hiperactivitat, està content per l’èxit esclatant d’Akelarre a Netflix, acaba de rodar amb Cesc Gay i amb Félix Viscarret i ha enregistrat l’audiollibre de Trigo limpio, de Juan Manuel Gil, recent premi Biblioteca Breve. Silvia Quer s’ha tret les sabates per anar més còmoda, Andreu Buenafuente ha sortit a fumar una cigarreta i Andrea Fandós, la jove protagonista de Las niñas, respon preguntes per a l’InfoK. Greta Fernández no té temps per atendre els periodistes però s’abraça molt efusivament amb Javier Cámara: “Quant de temps!”

Veig que comencen a arribar els polítics. El ministre de Cultura va venir l’any passat i enguany ha delegat en la directora de l’ICAA, Beatriz Navas. Laura Borràs arriba amb la seva filla Marta i les dues s’assenyalen els talons respectius: “Si vaig sense talons al seu costat em passa dos pams!”, recalca la flamant presidenta del Parlament. “Enhorabona!, que encara no ens havíem vist”, li diu Ada Colau. L’alcaldessa porta una mascareta amb l’arc de Sant Martí i se la canvia per la convenient FFP2. “Els mandats s’han de complir! Ja he manat massa temps”, conversa Passola amb Pere Aragonès. Mentre esperen que els facin passar al photocall, Aragonès i Borràs mantenen una més que prudent distància de seguretat. Ja se sap que les converses per formar govern de forma imminent estan tirant a encallades... La cosa millora quan Colau se’ls acosta i generen una mica més de caliu. Borràs els fa una detallada explicació del que ha fet al matí per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. “Ja podeu passar a la catifa vermella, intentarem quadrar-vos amb el directe de TV3”. Poden trencar files i fer-se fotos. Continuaran les converses, em temo que sense poesia.