"Si Andy Warhol fos viu estaria enganxat a Twitter i a Facebook i als reality shows, i estaria fascinat per Lindsay Lohan i Lady Gaga perquè el seduïa el món dels famosos i el seu costat més fosc", afirma Eric Shiner, director del museu de l'artista a Pittsburg, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Warhol, però, va morir d'una manera molt menys glamurosa que els personatges que va immortalitzar amb els seus retrats. El 21 de febrer del 1987 es va sotmetre a una operació rutinària de vesícula, i dos dies després va morir de manera sobtada mentre dormia.
El 3 de juny del 1968 havia estat a punt de morir d'una manera tràgica: l'activista feminista Valerie Solanas va irrompre a l'estudi The Factory i va disparar a l'artista. Més tard, Warhol es va referir a aquest episodi d'una manera tan lacònica com sorneguera: "Si hagués mort aquell dia avui seria una figura de culte", va assegurar aleshores. A més d'aquesta han passat a la posteritat altres sentències cèlebres de Warhol sobre els diners, la fama i l'art. D'ell mateix va dir que li agradaria ser un robot: "Si ho voleu saber tot sobre Andy Warhol, només us cal mirar la superfície de les meves pintures i les meves pel·lícules, és allà on em trobareu. No hi ha res al darrere".
"Era un personatge hermètic, molt especial", recorda l'artista Antoni Miralda, que va conèixer Warhol als anys 80 quan el català va regentar amb Montse Guillén el restaurant El Internacional, a Nova York. "En una ocasió, a més, vam tenir un gest de complicitat perquè tots dos portàvem el mateix anell, una joia de Tiffany's amb un escarabat de cristall. Va venir diverses vegades a El Internacional: s'hi sentia còmode perquè respectàvem molt la intimitat dels famosos. No els fèiem fotografies sinó que els demanàvem que ens firmessin la carta. Quan li vam demanar, venia acompanyat de Jean-Michel Basquiat, i li va fer firmar a ell: deia que s'havia de donar suport als artistes joves", conclou Miralda.
La popularitat de les imatges que Warhol va utilitzar en les seves obres sovint ha deixat en segon terme el seu potencial d'artista renovador de la tradició i de cineasta experimental, un altre dels camps en què va treballar, a més de la pintura i l'escultura. Quants artistes han imitat els seus retrats fets amb colors llampants? Fins i tot hi ha una marca de roba que estampa els motius més icònics de les seves obres al damunt de diverses de les peces que comercialitza.
Un valor cotitzat a les subhastes
En els últims anys l'obra de Warhol s'ha convertit també en un dels valors més cotitzats del mercat de l'art. El preu més alt el manté una de les seves característiques pintures d'accidents, Green car crash , que va aconseguir 53,1 milions d'euros el maig del 2007 a la casa de subhastes Christie's de Nova York. Aquell any va ser l'artista més important al mercat de l'art. El 2 de maig Sotheby's, de Nova York, tornarà posar a prova el seu valor al mercat amb la subhasta d'una altra de les seves obres més destacades. La casa de subhastes buscarà comprador a partir de 37,6 milions d'euros per al retrat Double Elvis , un dels que va exposar a la galeria Ferus el 1963.
Warhol va aparèixer en un moment en què el panorama artístic nord-americà estava dominat pels expressionistes abstractes. Va despertar les ires d'aquests artistes perquè les seves pintures estaven fetes mecànicament i de manera seriada, i perquè contenien imatges d'objectes quotidians com ara les llaunes de sopa Campbell, les ampolles de Coca-cola, els bitllets d'un dòlar, vinyetes dels còmics de l'època i imatges extretes dels mitjans de comunicació. Els artistes conceptuals tampoc el van veure amb bons ulls.
Amb el permís de Salvador Dalí, Warhol va ser el primer artista que va convertir la seva vida en una obra d'art i que es va convertir a si mateix en una icona. I com a creador va sacsejar la idea d'art i el paper de l'artista traslladant al terreny artístic els objectes corrents, imatges publicitàries i d'altres extretes dels mitjans de comunicació. Les pintures de Warhol reflecteixen la fascinació per les estrelles de Hollywood -va ser un gran retratista de les celebritats del Nova York d'aleshores-, però també es va mirar la societat nord-americana del seu temps amb acidesa i ironia. El 1964, per exemple, va decorar la façana del pavelló de l'estat de Nova York a l'Exposició Universal amb un gran mural -ràpidament censurat- on hi havia els retrats dels 16 delinqüents més buscats dels Estats Units. I no es va estar de convertir la cadira elèctrica en una icona.