Andreu Martín publica el seu cànon de novel·la negra
L’escriptor dirigeix una col·lecció policíaca a Efadós
BarcelonaQuan Jaume Campderrós, director editorial d’Efadós -coneguda gràcies a col·leccions de no-ficció com L’Abans i Catalunya desapareguda - li va proposar a Andreu Martín de dirigir una col·lecció de novel·la negra, s’ho va fer repetir tres vegades. “És un gènere ben servit, ara mateix, sobretot pel que fa als autors catalans i traduccions actuals, i em semblava que afegir més novetats no tenia gaire sentit”, comenta. Dos bons exemples d’editors que estan al dia en la novel·la negra catalana són Llibres del Delicte i la col·lecció Crims.cat d’Alrevés. “Sí que es podia omplir un buit si miràvem cap enrere, pensant en el paper que havia tingut La Cua de Palla -admet-. Era una col·lecció excel·lent i molt variada, amb títols d’autors molt coneguts com Georges Simenon, Agatha Christie, Raymond Chandler i Dashiell Hammett, però també amb francesos com Sébastien Japrisot i Jean-Patrick Manchette”.
La mirada retrospectiva de qualitat serà un dels eixos de la Biblioteca Andreu Martín, on l’autor farà equip amb l’editora Judit Terradellas. “Comencem amb El gos dels Baskerville, perquè Arthur Conan Doyle va ser el primer autor que va crear un personatge fix d’una gran popularitat, Sherlock Holmes, -diu-. Després de matar-lo va rebre tantes crítiques entre els lectors que es va decidir a ressuscitar-lo en aquesta novel·la, traduïda de nou per Ernest Riera”. Conan Doyle és un autor que mai no ha deixat d’estar present a les llibreries -tot i que, malauradament, les versions catalanes sí que han passat per períodes d’absència-. Jim Thompson és un cas anàleg. “Hauria d’haver estat més traduït -es queixa Martín- i des de la col·lecció apostem per L’assassí dins meu, una novel·la en què rere un xèrif de l’Amèrica profunda s’hi amaga un psicòpata”.
Perseguir autors catalans
Efadós té previst publicar deu títols l’any, el cànon negre-criminal d’Andreu Martín. Pròximament es podran llegir en català Els meus racons foscos, de James Ellroy; Uns ulls acostumats a la foscor, de Ruth Rendell, i la trilogia de The deaf man, d’Ed McBain. “També voldria publicar Chester Himes, Boris Vian, Donald Westlake, Ingrid Noll i Margaret Millar”, avança.
Esporàdicament, la col·lecció publicarà també novetats, com passarà amb Després de la caiguda, de Dennis Lehane. Hi haurà, finalment, la voluntat de recuperar “autors catalans que han sigut molt bons” i Martín considera influències seves. El primer cas serà el de Manuel Quinto, amb Sopar per a ogres, primera novel·la per a adults des de fa quinze anys, i continuarà probablement amb Jaume Ribera i el valencià Mariano Sánchez Soler. “No publicaré els autors catalans que em persegueixin sinó els que jo hagi de perseguir”, promet Martín.