Andreu Flores, el primer soldat identificat de la fossa de Móra d'Ebre: "Ara li podrem donar un lloc a la família"

Barcelona"Tots sabíem qui era, però sempre estava a l’ombra perquè la família pràcticament mai en va parlar", diu Jèssica Flores, una de les netes d'Andreu Flores Flores, que va caure a la Batalla de l'Ebre l'agost de 1938. Fins fa ben pocs anys, els nets de Flores ni sabien que havia lluitat en el bàndol republicà i havia mort al front de l'Ebre. L'Andreu reposava, amb uns 177 joves soldats més, la majoria d'entre 20 i 35 anys, a la fossa del mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre.

La resta d'aquests soldats continuen en l'anonimat, però el fill d'Andreu Flores, el Josep, poc abans de morir va donar la seva mostra d'ADN al programa d'identificació genètica de la Generalitat, i les seves despulles es van poder identificar. El Josep no va conèixer el seu pare perquè va haver de marxar al front quan ell acabava de néixer. Tampoc va poder saber quin havia estat el seu destí, perquè va morir el 2018, tres anys abans que trobessin el seu pare: "Estic segura que estaria molt orgullós de saber que el seu pare havia lluitat amb els republicans; ell era molt catalanista", diu la neta. Diumenge les seves restes es traslladaran al nínxol familiar del cementiri d'Arenys de Munt. Allà l'Andreu podrà reposar amb el seu fill.

Van ser els nets de Flores els que van començar a indagar sobre la vida del seu avi, perquè el Josep, al principi, era una mica reticent a remoure el passat. El detonant va ser el 2009, quan van convidar la família a un homenatge que l'Ajuntament d'Arenys de Munt va fer als caiguts en el 70è aniversari de la fi de la guerra. A l'arxiu d'Arenys de Munt, els nets de seguida van poder confirmar que aquell home era el seu avi, gràcies a un expedient d'orfes de guerra que l'àvia havia demanat per al seu fill l'any 1944. A l'expedient també s'esmentava que Andreu Flores Flores havia mort a la Batalla de l'Ebre, segons el testimoni de dos veïns d'Arenys del mateix escamot que el van veure caure. El 2010 els nets van decidir inscriure'l al cens de persones desaparegudes de la Generalitat. El 2016 el fill d'Andreu Flores, el Josep, va acabar accedint a donar una mostra d'ADN. La trucada que esperava la família va acabar arribant el 31 de gener d'aquest any, sis anys després. L'havien trobat a Mora d'Ebre.

"Saber que estava allà va ser emocionant, però també una commoció", explica la Jèssica. L'àvia de la Jèssica es va quedar viuda amb 21 anys i un fill de sis mesos: "Era una dona senzilla i humil que havia fet de minyona a Barcelona, va refer la seva vida i es va tornar a casar. Devia ser molt difícil per a ella i pràcticament mai va parlar de l'avi; d'ell només en conservem tres fotografies", afegeix la Jèssica. Ara s'obre un nou camí per saber més coses sobre l'avi. Els nets saben que va venir amb la seva mare i un germà des de Cuevas del Almanzora (Almeria), però no quin any ni on van anar a viure ni què se'n va fer de la resta de la família Flores. "Hem començat a rastrejar per esbrinar més coses de la família de l'avi, i potser hi ha algun vincle amb uns Flores de Canet", diu la Jèssica. Per a la família Flores, recuperar les restes de l'avi significa tancar un dol: "Fins ara no teníem un cos per plorar i ara li podrem donar un lloc a la família".

Una llibreta, l'única pista

L’exèrcit republicà va fer servir el mas de Santa Magdalena, situat als afores de Móra d’Ebre, com a hospital de guerra durant la Batalla de l’Ebre. Els metges hi operaven d’urgència els més greus, i els que no sobrevivien s’enterraven a la fossa situada just darrere de l’edifici.

L’única pista per intentar identificar els cossos trobats era una llibreta escrita pel doctor Miquel Gras Artero, capità metge i cap d’equip quirúrgic mòbil de l’exèrcit republicà del 1936 al 1939 i, durant unes setmanes, doctor d’aquest centre sanitari. En el quadern, que va ser facilitat en el seu moment per l'associació No Jubilem la Memòria, del Priorat, Gras Artero hi va anotar el nom d’una vintena de soldats que van morir durant l’estada al mas. Un d’aquests noms és el d’Andreu Flores, que, segons la llibreta, va ser operat d’una ferida al crani.

Gras Artero viatjava amb uns combois de dos camions per atendre en primera línia de batalla. En un hi havia tot l’instrumental per muntar un quiròfan i en l’altre hi viatjava tot el personal. Gras Artero es va moure pels diferents hospitals de campanya que els necessitaven: la Bovera, el Molar, Ribarroja, les Camposines, Móra d’Ebre i la Bisbal de Falset, on va estar a la cova de Santa Llúcia. Gras Artero va deixar set o vuit llibretes escrites a mà on descrivia els diagnòstics i els tractaments, així com els resultats finals. A Santa Magdalena també s'està en procés d'identificar un altre soldat, però els resultats definitius no se sabran fins al maig.