András Schiff, magistral de B a B
Lliçons magistrals davant del piano amb un programa magnífic: Bach i Beethoven
András Schiff
Palau de la Música, 8 abril del 2021
Setmana i mes de grans pianistes a Barcelona: Kissin, Perianes, Buniatishvili… i András Schiff al Palau de la Música. El pianista hongarès va oferir un concert en dues sessions (tarda i vespre) amb un programa magnífic, integrat per dues de les grans B de la història de la música, Bach i Beethoven, en una dialèctica intel·ligent i amb la confrontació del Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo BWV 992 i del ricercare de l’Ofrena musical del primer amb les sonates 26 i 32 de Beethoven.
Lliçons magistrals les de Schiff davant d’un piano que amoroseix amb una pulsació pulcra, delicada i detallista, propera a l’esperit i l’estil mozartià afí al músic europeu i que serveix de nexe d’unió entre Bach i Beethoven. Un Mozart absent en el programa però present implícitament en el pont d’equilibri que uneix dues tendències contrastades com la dels dos grans músics citats.
La sessió que comentem (la segona) no va denotar cansament en Schiff després de la de la tarda, que –pel que comentaven alguns col·legues– va tenir igualment rivets de qualitat i d’excel·lència indiscutibles. Còmode i natural en repertoris contrastats, Schiff va ser generós en el vessant interpretatiu de les tres primeres peces. Sabent, d’altra banda, que la Sonata 32 op. 111 de Beethoven era el plat fort que molts esperàvem. I, evidentment, no va decebre, al contrari.
Va ser a partir del segon moviment (arietta) de la sonata quan l’art de Schiff es va desplegar en un devessall de sonoritats absolutament màgiques, començant per l’exposició del tema principal en els primers compassos, amb un pedal mesurat i una pulsació sempre controlada i amb una contundència latent i poc usual en interpretacions que altres pianistes fan d’aquest passatge. Respectant sempre el legato indicat per Beethoven a la partitura, els passatges més sinuosos i oberts a una modernitat, que van ser fins i tot comentats per Thomas Mann a la novel·la El doctor Faustus, van fluir de manera magistral entre els dits de Schiff, fins al diminuendo en pianíssim abans de la doble barra divisòria. Magistral.
