Els anarquistes tornen a ocupar la plaça Antonio López

BarcelonaEls anarquistes sabien molt bé què volien explicar a través de les fotografies que encarregaven i pagaven a fotògrafs professionals i a militants que captaven la revolució que es va propagar pels carrers de Barcelona entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. Però aquest episodi de la memòria recent era poc conegut, perquè les fotografies, algunes envoltades encara de molts interrogants, havien sortit poc dels arxius.

L’exposició Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939, que es pot veure a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 18 d'octubre, i els dos llibres que van sortir del projecte, un ja publicat i un altre a punt de sortir a la llum, han ajudat en part a mostrar els rostres de la revolució i la rereguarda.

Però l'Observatori de la Vida Quotidiana, que amb la Fundación Anselmo Lorenzo de Estudios Libertarios i l'Ateneu Enciclopèdic Popular van comissariar l’exposició, volia que les fotografies ocupessin l’espai públic. “Volíem fer un itinerari fotogràfic que rememorés el context revolucionari, recordar que Ciutat Vella va ser l’epicentre de l’esclat revolucionari durant la Guerra Civil, però al final només hem pogut fer dues instal·lacions fotogràfiques”, diu l’antropòleg i documentalista Andrés Antebi, de l’Observatori de Vida Quotidiana. Una d’aquestes imatges ocupa la plaça del negrer Antonio López i la va captar Margaret Michaelis (Czechowice-Dziedzice, 1902 - Melbourne, 1985), una fotògrafa d’origen polonès que va documentar la revolució promoguda per l’anarquisme. La macrofotografia mostra tot d’obrers amb l’estàtua de bronze d’Antonio López als peus. La van fondre i en van fer bales.

Amb el franquisme López va tornar. El monument es va acabar de restaurar el 1944 i l’any 1952 es va afegir als peus de la cara frontal una placa amb versos de l’Atlàntida de Verdaguer. El consistori va retirar l'estàtua d'Antonio López el 4 de març del 2018 però va deixar el pedestal. La plaça, avui sense l'escultura, continua dient-se Antonio López malgrat que el consistori va anunciar fa més de dos anys que desapareixeria del nomenclàtor, però el TSJC va declarar nul·la la multiconsulta sobre el canvi de nom.

"Hem escollit fotografies que poguessin dialogar amb el present", diu Antebi. En el cas de la fotografia de Michaelis s'enllacen dos moments en què López, a qui el 1936 es va batejar com el Negro Domingo, en al·lusió a la fortuna suposadament feta amb el tràfic d’esclaus, va caure del pedestal: "Ara la imatge de la plaça és com si tot s'hagués quedat a mitges, hi continua havent el pedestal i continua dient-se plaça Antonio López. Hi ha la voluntat de transformar però no s'ha acabat el procés –diu Antebi–. El 1936 el poble organitzat va actuar de manera més expeditiva".

L'altra fotografia és anònima i recull un homenatge a l'anarquista Buenaventura Durruti i l'han col·locat davant la seu de Foment del Treball. Recorda que l'edifici va ser ocupat per la CNT i va ser el centre d'operacions de la revolució.

Paral·lelament a l'exposició també s'organitza Una Revolució Detinguda, un itinerari d'autor, guiat per Ricard Martínez, historiador i fotògraf. "Després de veure l'exposició, anem als mateixos llocs on van passar els fets, d'alguna manera visitem les restes d'aquella revolució a través de les fotografies i també del que en queda, de l'arqueologia que encara és visible", diu Martínez.