Quan els anarquistes van agafar la càmera per explicar la revolució

BarcelonaNi caos ni improvisació. Els anarquistes sabien molt bé què volien explicar a través de les fotografies que encarregaven i pagaven a fotògrafs professionals i a militants que captaven la revolució que es va propagar pels carrers de Barcelona entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. Però aquest episodi de la memòria recent és poc conegut, perquè les fotografies, algunes envoltades encara de molts interrogants, han sortit poc dels arxius. "No hem trobat cap article ni crònica ni llibre dedicat a la història gràfica de l'anarquisme. Hem gratat i gratat durant tres anys fins a poder fer un mínim relat que és molt limitat i embrionari", explica Andrés Antebi, que ha comissariat amb Pablo González i Teresa Ferré l'exposició Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939, que es pot veure a partir de dimecres i fins al 16 de maig a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L'exposició l'han fet possible l'Observatori de la Vida Quotidiana, del qual formen part els tres comissaris, la Fundación Anselmo Lorenzo de Estudios Libertarios i l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

L'exposició mostra els rostres de la revolució però també una rereguarda en què sobretot hi havia dones treballant al camp i a les fàbriques i alletant, infants llegint, llits d'hospital, runa o muntanyes de campanes d'església. Hi ha moltes fotografies, sobretot de Pérez de Rozas, de les col·lectivitzacions. Totes les imatges tenen el mateix origen: l'Oficina d'Informació i Propaganda que la CNT-FAI va crear a Barcelona durant la Guerra Civil.

L'oficina era a la Via Durruti (actual Via Laietana), on ara hi ha Foment del Treball. La documentació i fotografies que es guardaven allà van sortir dins de 43 caixes de fusta dissenyades per transportar fusells Màuser el gener del 1939 en direcció a Amsterdam, però no hi van arribar fins al 1947. Al costat de l'oficina hi havia la llibreria de la CNT. Ara hi ha un Starbucks.

Acabava d'esclatar la Segona Guerra Mundial, els nazis eren a les portes d'Holanda, i es va decidir traslladar temporalment l'arxiu a Londres i després a Oxford. Les caixes, ja a la seu de l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam (IISC), es van obrir als anys 70 i les fotografies no es van començar a catalogar i digitalitzar fins al 2016. El fons, que pertany a la CNT-FAI, es coneix com a CNT Photo Collection i està format per 2.288 fotografies sobre paper, 5.590 negatius i 259 plaques de vidre. De moment, no es mourà d'Holanda. L'IISC és un dels centres més importants d'investigació del moviment obrer a Europa, és privat i rep un important finançament públic. "Tenim un contracte amb l'IISC i el fet que sigui allà ha fet possible que es preservi. No el portarem aquí perquè considerem que continua sent perillós fer-ho, no volem que el nostre fons sigui confiscat per les institucions", diu Sonia Turón, secretària de cultura de la CNT.

No totes les fotografies que van sortir en un camió el gener del 1939 de Barcelona són a Amsterdam. No se sap com ni qui ni quan ni per què però 166 fotografies de l'arxiu de la CNT van anar a parar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Algunes de les fotografies de la reportera Kati Horna, per exemple, es conserven a Salamanca perquè la fotògrafa i militant anarquista les va donar als anys 80 al ministeri de Cultura. A l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona es poden veure les fotografies de Pérez de Rozas –als comissaris els va sorprendre trobar imatges d'aquesta nissaga de fotògrafs, que sobretot havien treballat per a les institucions i eren considerats "homes d'ordre"–, Antoni Campañà, Katy Horna, David Marco o Margaret Michaelis.

Horna era l'únic fotògraf en nòmina, segons la documentació que s'ha trobat, de l'Oficina d'Informació i Propaganda de la CNT-FAI. Nascuda a Budapest el 1912, va arribar a Barcelona el 1937, quan ja era una fotògrafa consolidada. Tenia 24 anys, era anarquista i creia fermament en la revolució. Era una fotògrafa militant i treballava dia i nit a la rereguarda i al front. Va passar per València, Madrid, el front d'Aragó... Retratava la vida paral·lela a les trinxeres, la població civil, els infants. Hi ha una estranya quietud, gairebé poètica, a les seves imatges. "Tenia una fascinació per la runa", assegura Ferré. Les seves fotografies es van publicar sobretot a les revistes Umbral, Tierra y Libertad i, esporàdicament, a Mujeres Libres. Quan Franco va guanyar la guerra, es va exiliar a Mèxic amb el seu segon marit. Des d'allà va continuar treballant com a fotògrafa.

"Amb la publicació de la revista Umbral culmina la feina de la CNT a nivell de publicacions. L'últim número va sortir el 21 de gener del 1939. Impressiona que siguin capaços de treure aquesta revista al carrer amb les tropes franquistes a les portes de Barcelona", diu Antebi. La investigació de l'Observatori de Vida Quotidiana no acaba aquí. L'espai web www.graficaanarquista.com s'anirà actualitzant, al febrer es publicarà el llibre Gràfica anarquista: fotografia i revolució social, i es faran itineraris pels carrers de la ciutat. Antebi també ha anunciat un segon llibre amb les il·lustracions que es conserven a l'Ateneu Enciclopèdic Popular.