Ana Merino: “La gent bona és interessant i intel·ligent: fa avançar el món”
Entrevista a l'escriptora i professora Ana Merino, guanyadora del premi nadal 2020 amb ‘El mapa de los afectos’
BarcelonaAna Merino assegura que com a novel·lista ha trigat “a madurar”, però ara que el premi Nadal l’ha deixat en “un núvol d’entusiasme” reconeix que ja està escrivint una segona novel·la. De moment, l’autora nascuda a Madrid el 1971 publicarà al febrer El mapa de los afectos (Destino), una història ambientada en una petita comunitat del Midwest nord-americà que ella coneix molt bé: des de fa gairebé una dècada ha dirigit el màster d’escriptura creativa en castellà de la Universitat d’Iowa.
Has passat més de mitja vida en contacte amb els Estats Units.
Vaig ser una de les primeres Erasmus a Groningen, als Països Baixos, i em va agradar tant que vaig pensar que volia fer un màster. Me’n vaig anar a Ohio. Els Estats Units són un país molt agraït per als que hi arriben i volen prosperar. També a la universitat.
Vas ser una de les pioneres en l’estudi acadèmic del còmic.
La meva tesi va ser sobre el còmic en el món iberoamericà [ El cómic hispánico, Cátedra, 2003]. Vaig ser una de les primeres dones que s’hi van interessar des de la universitat, juntament amb Cécile Danehy. Per sort, la situació està normalitzada.
¿La teva literatura arrenca de la poesia?
La literatura ha sigut sempre una necessitat vital. Porto un dietari des de fa dècades, i hi apunto idees i pensaments: és la meva manera d’interpretar el món, i a vegades d’allà en pot sortir un poema, una obra de teatre o un article. He trigat a fer la novel·la perquè necessitava acumular experiències i trobar una història per explicar.
Està ambientada en un petit poble del Midwest que podria trobar-se perdut a Iowa.
L’espai i els personatges són nord-americans, però la meva manera d’entendre el món -la mirada i la curiositat- són espanyoles. El narrador és omniscient, però hi ha quatre personatges clau: una mestra, una dona que té una granja, la seva filla -que és periodista- i un dels alumnes de la mestra.
La nit del premi parlava de com es d’important la bondat.
És fonamental. La gent bona és interessant i intel·ligent: fa avançar el món. Potser no està de moda, però jo tinc gairebé 50 anys, he vist molt de patiment i he arribat a aquesta conclusió.