Ana Belén rebrà el Goya d'Honor 2017

MadridAna Belén rebrà el Goya d'Honor 2017, un guardó que, segons ha manifestat en les seves primeres declaracions, l'omple "d'emoció" i la "fa sentir profundament agraïda". Belén ha afegit: "No em sento mereixedora del premi perquè estimo molt aquesta professió i sento que el que he rebut és molt més gran que tot l'amor i l'afecte amb el qual m'hi he dedicat durant anys. Aquest premi és la manera que els meus grans companys han tingut de dir-me que em volen, que m'estimen, i això és el que més emoció em produeix: sentir-me part de la família del cinema, saber que pensen en mi".

Ha assegurat que aquest ofici li ha donat no només la possibilitat de treballar per a alguna cosa amb què ha "somiat tota la vida, sinó el regal de poder connectar amb la gent" i ha declarat també que no sap treballar sola: "Des que vaig començar sempre he necessitat la mirada dels meus companys, el somriure còmplice dels tècnics o la confiança del director per treballar millor ". Considera que "l'ambient que es genera en un rodatge és de les millors coses que et poden passar a la vida, no com a professional, sinó com a ésser humà". No esperava, quan era tan sols una nena i va començar a treballar, que la seva feina "pogués tenir una resposta tan gran". I ha dit: "El públic m'ha donat molt més del que jo hauria pogut imaginar".

La Junta Directiva de l'Acadèmia li atorga el Goya d'Honor per unanimitat perquè és "una actriu que és referent de moltes generacions i segueix sent cara i veu imprescindible de la cinematografia espanyola". Minuts després d'assabentar-se de la notícia, Ana Belén s'ha mostrat emocionada pel reconeixement i ha volgut ressaltar que el dia del lliurament li encantaria estar envoltada per "tots els mestres que han marcat" el seu camí en la professió.

Una llarga trajectòria

Nascuda a Madrid el 1951, Belén va debutar al cinema amb 13 anys a la pel·lícula 'Zampo y yo', on interpretava cançons d'Augusto Algueró i Adolfo Waitzman. A la dècada dels 70 va treballar per a Jaime de Armiñán a 'El amor del capitán Brando' i 'Jo, papá', per a Pilar Miró a 'La petición' i per a Jordi Cadena a 'La oscura historia de la prima Montse', adaptació de la novel·la de Juan Marsé. Ha despuntat tant en el cinema com en la música. També a la televisió, gràcies a la sèrie 'Fortunata y Jacinta', i al teatre, on ha treballat amb José Luis Gómez, Joan Ollé i Magüi Mira. El 1991 va dirigir la pel·lícula 'Cómo ser mujer y no morir en el intento'. També són molt conegudes les seves interpretacions a 'Rosa, rosae', de Fernando Colomo, 'La pasión turca' i 'Libertarias' -totes dues de Vicente Aranda- i a 'El amor perjudica seriamente la salud', de Manuel Gómez Pereira. El 25 de novembre arribarà la seva última incursió a la gran pantalla, 'La reina de España', de Fernando Trueba.