Amy

La tràgica història de l’estrella malaguanyada que s’estavella contra la crua realitat després de tocar la glòria artística s’ha explicat en infinites ocasions, mitjançant la ficció i el documental, l’hagiografia i el relat desmitificador. El director britànic Asif Kapadia -que ja havia retratat l’apogeu i caiguda d’un geni a Senna - busca, amb resultats desiguals, una perspectiva original i rigorosa per aproximar-se a les moltes cares d’Amy Winehouse: l’apassionada del jazz, la noia de classe obrera catapultada a la fama, la lletrista amb ànima de poeta, la reina de l’excés i la incorrecció, i el blanc favorit de la ferotge premsa groga britànica. El mèrit de Kapadia recau en la capacitat per reconstruir (amb dosis d’afecte i cruesa) la biografia de Winehouse mitjançant una ingent i variada quantitat de material d’arxiu. El problema es fa evident durant el retrat del setge mediàtic a la cantant, quan un descobreix que la pel·lícula abusa, potser inconscientment, d’estratègies dramàtiques que apunten cap a l’efectisme i un cert sensacionalisme. |