'Amy', un documental no tan polèmic
La pel·lícula, que s'estrena a Canes, repassa cronològicament la vida de la cantant i descriu tant el seu talent com la seva vulnerabilitat, addicció i incapacitat per gestionar l'èxit
CanesEl documental 'Amy' arribava a Canes precedit d'una gran polèmica pel rebuig de la família de la cantant, que el titlla d'enganyós, però en la seva primera projecció aquest dissabte, rebuda amb fredor, ha mostrat simplement el retrat d'una persona amb un talent descomunal però tremendament influenciable.
Amy Winehouse, que va morir el 2011 als 27 anys, apareix com una jove amb un gran amor per la música, conscient d'un talent que no sap gestionar i amb moltes mancances emocionals –a causa del poc rigor en la seva educació segons reconeixia la mare, l'abandonament per part del seu pare i la dependència patològica del seu marit, Blake Fielder-Civil–. Tot això, unit a una tremenda fragilitat i vulnerabilitat, van fer de la cantant i compositora britànica un objectiu de fàcil abús per part del seu entorn, que explotava econòmicament el seu talent. El documental, dirigit pel britànic Asif Kapadia, també mostra les seves amigues de la infància (Juliette Ashby i Laurent Gilbert) i el seu primer representant, Nick Shymansky, que en diversos moments expressen la seva impotència i incapacitat per ajudar l'Amy.
La pel·lícula està narrada gairebé enterament de forma cronològica, des de la festa del 14è aniversari d'una de les seves amigues fins al dia de la seva mort. Es barregen imatges de la vida privada i pública de la cantant, amb testimonis –majoritàriament en veu en off– de les persones més importants per a ella: els seus pares, Janis i Mitchell, el seu marit, els seus amics d'infància, els responsables de les discogràfiques que la van contractar (Lucien Grainge de Universal o Chris Blackwell, d'Island Records), membres de la seva banda com Ian Barter, el productor Sallam Remi o artistes com Pete Doherty o Tony Bennet.
Els testimonis se centren principalment en la personalitat voluble i els problemes personals d'una noia del nord de Londres, bulímica, drogoaddicta i alcohòlica, que arriba a confessar a Juliette que el món "és un rotllo sense drogues". Arrossegada per Fielder-Civil a les drogues dures (heroïna i crac), i amb un consum molt precoç d'alcohol, la cantant es va veure incapaç de suportar la seva arribada a la fama i convertir-se en un ídol de masses quan ella el que volia era cantar jazz en petits clubs i davant audiències reduïdes.
Afectuosa amb els seus amics, obsessionada amb el seu pare i amb Fielder-Civil, i amb unes fortes tendències autodestructives, el documental mostra el destí d'Amy com a inevitable, abocada des d'un principi a un tràgic final.
Els documents més destacats del documental són sens dubte els enregistraments de la veu de la cantant, ja siguin en entrevistes, en converses amb els seus amics o fins i tot en missatges telefònics deixats a diverses persones.
El seu testimoni, les seves opinions, les seves pors o les seves ambicions musicals queden reflectits en un documental que deixa sentir algunes de les meravelloses cançons compostes per la cantant, com 'Stronger than me', 'Back to black' o 'Rehab'. Però no amaga els seus pitjors moments, els seus fallits intents de deixar les drogues o algunes de les seves penoses actuacions sota els efectes de l'alcohol, així com la seva negativa a cantar en el concert de Belgrad del juny del 2009 que va suposar el principi de la fi.
"Si ho pogués canviar tot només per poder caminar tranquil·la pel carrer, ho faria", va dir poc abans de morir a una de les seves amigues.