L’amor vist per dones de 80 anys, al Teatre Lliure

Barcelona“No tinc una única definició de l’amor. N’hi ha tants com experiències a la vida”, diu Rosó Amades. Al seu costat, Maria Dolors López hi afegeix: “Tots els amors són diferents”. Tenen més de 80 anys i són dues de les protagonistes de Càsting Giulietta, un espectacle que porta a l’escenari les reflexions i les vivències d’un grup de dones sobre l’amor. Al muntatge, que serà al Teatre Lliure des de dijous vinent i fins a l’11 d’octubre, hi apareixen amors de tota mena: amor a la parella, als animals, a les plantes, a les mares, a la poesia, als fills i, sobretot, a un mateix. Dirigida per Juan Carlos Martel, Càsting Giulietta segueix l’estela de Sis personatges -que va triomfar l’any passat al Lliure- i n’adopta l’essència, portar la realitat a escena mitjançant intèrprets que no són professionals.

“Volia l’experiència de qui té més experiència en aquest tema [l’amor]”, assenyala Martel, que explica que la idea de l’obra va sorgir d’una “inquietud personal” sobre el potencial de “fragments de vida” de qualsevol persona. Com ja va fer amb Sis personatges, el director del muntatge s’apropia d’un text clàssic, en aquest cas Romeu i Julieta, de Shakespeare, per reformular-lo a partir de les vivències de les protagonistes. “Totes han passat per un ball, algunes hi van conèixer la seva parella. També han tingut conflictes amb els seus pares i mares. Són escenes molt similars a Romeu i Julieta però traslladades al segle XXI”, assenyala Martel, que ha tingut la col·laboració de Marc Artigau per a la dramatúrgia de l’obra.

L’actriu Àurea Márquez s’encarrega de fer de mestra de cerimònies en un espectacle que adopta la idea d’un fals càsting per trobar la Julieta ideal. “Totes elles són mestres de la resistència, tenen un coratge brutal”, subratlla Márquez. Elaborada amb les col·laboracions de la Fundació Amics de la Gent Gran i de la Fundació Privada Avismón Catalunya, Càsting Giulietta vol ser també una manera de posar en valor el paper de la gent gran. “Hem de començar a destruir les barreres entre edats”, diu Martel. I Márquez hi afegeix: “És molt important deixar de pensar en els nens com si fossin el futur i en la gent gran com si fos el passat. Tots nosaltres, tinguem l’edat que tinguem, som el present”.