Verónica Echegui: "Sense amor, per què collons fer una pel·lícula?"

Verónica Echegui (Madrid, 1983) deixa enrere definitivament l'ombra de la Juani amb Katmandú , on interpreta una catalana que marxa al Nepal a fer de mestra.

Fins a quin punt el teu personatge representa Vicki Subirana?

És un personatge inventat, que fins i tot té un altre nom, es diu Laia. Però, evidentment, comparteix moltes coses amb la Vicki.

La vas arribar a conèixer?

Sí, vaig ser alumna seva d'un curs sobre pedagogia transformadora que impartia per a professors a la Uned. Em va resultar molt útil per comprendre el que mou el personatge.

Què et va suposar treballar en escenaris naturals, amb actors no professionals?

Palpar la realitat va ser una gran inspiració, però les circumstàncies ens van obligar a repetir moltes escenes, i això va ser molt feixuc. En la meva opinió, la pel·lícula no s'hauria d'haver rodat com es va fer, a tota pastilla, en només dos mesos.

Bollaín explica que de vegades et vas sentir molt sola.

Sí. La tensió del rodatge feia que ella no pogués estar per mi. A més, vaig estar malalta des de la tercera setmana. Tenia gastrointeritis, grip, infecció urinària... imagina't. I només vaig tenir un dia de festa! Ha sigut el meu rodatge més exigent. Un mes després, encara tenia diarrea.

Què has après de l'experiència?

Que el meu punt fort és la capacitat per reaccionar positivament a situacions difícils, i el feble, que no puc fer una cosa vint vegades de la mateixa manera. I també que el més important en aquesta vida és l'amor. I en l'art encara més. Sense amor, per què collons fer una pel·lícula?