Per amor a l'art, segur que no
Si, tal com diu que diu, els rics es casen amb l'art i els pobres en som els amants, avui hi ha casori, i dels grans. La Fundació Miró inaugura a la seu de Barcelona l'exposició L'escala de l'evasió , una retrospectiva que es passeja per la vida de Joan Miró en 40 obres.
La idea és mostrar com l'artista responia als esdeveniments més importants del segle XX, que va viure gairebé al complet, des de la Primera Guerra Mundial fins a l'agonia del franquisme. El seu art pot ser una escala per evadir-se, però també serveix per emocionar, fer reflexionar i posicionar-se.
Un artista compromès
L'exposició ens ensenya un Miró compromès, trasbalsat per les contradiccions que ha de viure, un artista crític al qual Brecht no podria haver acusat de parlar només dels arbres en els temps que corrien. El que André Breton va anomenar "el més surrealista de tots", segurament hauria apreciat la ironia que siguin precisament els prínceps d'Astúries i Girona, ses alteses reials Felipe i Letícia, els que inaugurin una exposició que mostra quadres com Aidez l'Espagne , que Miró va pintar per demanar suport a la República durant els primers anys de la Guerra Civil. En tot cas, sembla que en aquest casament de conveniència el més important no és l'art que s'exposa, sinó els convidats d'honor que triguen a arribar i impacienten les multituds encorbatades o amb sabates de taló. De molt lluny, perquè els diversos caps de premsa, protocol i seguretat no ens deixen acostar-nos-hi gaire, veiem com els més poderosos entre els poderosos parlen de les seves coses amb obres tan impressionants com Natura morta amb sabatot i El segador de fons . Molts aniran després, igual que ses alteses reials, als premis Planeta. De tant en tant se senten passar helicòpters. No sabem exactament si formen part del dispositiu de seguretat o si controlen la manifestació del 15-O, que molts dels que anem amb texans seguim discretament per Twitter, gairebé amb mala consciència d'haver abandonat la lluita de classes per venir a cobrir la jet set bevent vi car.
Mal dia per gaudir de Miró
Finalment, sembla que arriba l'hora i algú amb cara de manar ens ordena que seguim el seguici reial. Una companya em mira horroritzada: "¿Som part del seguici?" Només per veure-li la cara, li recordo que som oficialment súbdites del Regne d'Espanya, i gairebé es desmaia. I així seguim els prínceps, la delegada del govern, la ministra de cultura, el conseller, la directora de la Fundació Miró i fins i tot el molt honorable Pasqual Maragall, que fa fotos amb el mòbil a tort i a dret. Avui no és el dia per veure quadres, per molt de gust que vingui submergir-se en Miró. Avui és el dia dels cònjuges oficials, que són els rics. Els amants tornarem un altre dia, si pot ser entre setmana, per fer l'amor amb l'art amb tot el temps del món.
