El medi ambient i les desigualtats, grans debats de la Biennal

Enviat Especial / A VenèciaLa restauració paisatgística de l’abocador del Garraf és un vell conegut del públic català. Però veure’n una secció fora de casa i en una cita com la Biennal de Venècia recorda el caràcter experimental de l’obra i la gosadia i la constància dels autors, Enric Batlle i Joan Roig. “Vam haver d’inventar-nos un sistema”, diu Roig. Entre les vicissituds de l’obra, recorda que van millorar la qualitat de tones de terra que els havien donat sembrant-hi plantes lleguminoses, que hi aportaven hidrogen. I també que encara els queda molta feina per fer. “És una obra que té molt poc d’arquitecte i molt de pagès”.

La preocupació ecològica és una de les grans línies de l’exposició Informant des del front, del director de la Biennal, Alejandro Aravena. Entre la vuitantena de propostes que inclou, també aborden l’ecologia les estructures de bambú del colombià Simón Vélez i una altra proposta amb participació catalana: amb la col·laboració de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la hindú Anupama Kundoo exposa un habitatge que parla de la natura com a font de materials i de com aquests materials arrelen els edificis al lloc.

El vessant més humà de l’ofici

Un altre dels eixos d’aquesta Biennal és el vessant humà de l’arquitectura, tot i que nombroses referències a l’arquitectura humanitària pequen una mica d’excés de bonisme. Així i tot, hi ha propostes que criden l’atenció per l’audàcia del punt de vista des del qual analitzen el vincle humà amb l’arquitectura. L’agència d’investigació Forensic Architects reconstrueix els naufragis d’embarcacions carregades d’immigrants a la Mediterrània i els bombardejos que es van produir a la franja de Gaza de l’1 al 4 d’agost del 2014.

En la mateixa línia, la mostra inclou el projecte del professor de la Universitat de Waterloo Robert Jan van Pelt. A la Biennal mostra la reconstrucció d’una càmera de gas del camp de concentració d’Auschwitz que es va fer servir durant el judici d’una causa de negacionisme de l’Holocaust. Amb tot, hi ha exemples més vitalistes. La cineasta hindú Mira Nair parla del Maisha Film Lab, el lema del qual és “Si no expliquem les nostres històries, ningú no ho farà”. Aquesta entitat sense ànim de lucre ofereix formació als cineastes de Kènia, Ruanda, Tanzània i Uganda. Té un impacte positiu en les seves vides i en els seus treballs i vol donar una imatge diferent de l’Àfrica a escala internacional. També a l’Àfrica, el nigerià Kunlé Adeyemi va rebre el Lléo de Plata a l’arquitecte jove per una escola flotant a Lagos.

Les mans que fan els edificis

La mateixa arquitectura també és una de les preocupacions de la proposta d’Aravena. Algunes de les propostes, com els arcs de totxos dels paraguaians Gabinete de Arquitectura, guanyadors del Lleó d’Or a la millor obra de l’exposició, recorden els fonaments de l’arquitectura que Rem Koolhaas va reivindicar la passada edició. L’exposició també inclou treballs de grans noms com Norman Foster i Tadao Ando, però la seva fama queda força diluïda.

Entre els pavellons nacionals, el de Polònia aborda un altre dels pilars de l’ofici a partir d’una figura poc reivindicada: els paletes. “No es queixen ni del sou ni de la salut, sinó de la manca de respecte que pateixen. Ningú valora les seves habilitats”, diuen els comissaris.

El compromís i la creativitat espanyola guanyen el Lleó d’Or

Aquesta Biennal ja té un gran guanyador: Espanya. El primer ministre italià, Matteo Renzi, va lliurar ahir el màxim guardó de la cita, el Lléo d’Or a la millor participació nacional, al pavelló espanyol, titulat Unfinished, per la seva “selecció curosa d’arquitectes emergents” i perquè els treballs exposats demostren “com el compromís i la creativitat poden superar els límits materials i del context”. Els 55 despatxos seleccionats, 23 dels quals són catalans, expliquen nou estratègies amb les quals els arquitectes han superat els estralls de la crisi. Iñaqui Carnicero, el comissari juntament amb Carlos Quintáns, afirma que un altre dels seus valors és “l’optimisme” amb què els arquitectes han superat “la barrera” de la crisi. Carnicero creu que el guardó serà “un impuls” per al sector.

Espanya va rebre el Lleó d’Or per primera vegada el 2000 amb una exposició comissariada per Alberto Campo Baeza. Ja estava previst que Unfinished es pogués veure a Madrid, però ara és probable que viatgi a més ciutats de l’Estat. “S’ha premiat una proposta coral que reflecteix un coneixement, uns esforços i una consciència que poden canviar les coses”, diu Quintáns.