Maria Margarete Gosse: "Com a ambaixadora alemanya em dol que la gent no entengui que no es pot jugar als nazis"

MadridL'ambaixada alemanya a Madrid és un edifici de tall racionalista, molt funcional, una metàfora perfecta del país. L'ambaixadora, Maria Margarete Gosse (Munic, 1962), que va ser cònsol a Barcelona entre 1996 i 1999 i va prendre possessió l'agost passat, comenta que enveja la seu diplomàtica del seu homòleg italià, el Palau d'Amboage, en ple barri de Salamanca. "Si fins i tot té un Tintoretto allà". La conversa transcorre amb un to afable i cordial fins que es toca l'Holocaust. Aquí l'ambaixadora es posa seriosa.

Vostè visita Barcelona aquest dilluns per assistir a l'Smart City Expo World Congress. Quin paper atorga a les ciutats en desafiaments com el canvi climàtic?

— El paper de les ciutats és clau perquè és l'espai on cada cop viu més gent al món. Per reduir les emissions sempre hi haurà conflicte d'interessos, però jo recordo les discussions que hi va haver a Munic amb les primeres zones de vianants que avui ja no discuteix ningú. Ara bé, més si hi ha un transport públic eficaç i puntual, la gent el farà servir.

Com recorda la seva etapa a Barcelona i com la veu ara?

— En aquella època es parlava de la depressió postolímpica, tot i que jo no la vaig veure per enlloc. Però ara Barcelona pot ser víctima del seu encant. El seu repte és evitar la hiperturistització, que és el risc que corren els llocs més bells del món.

Les relacions bilaterals entre Alemanya i Espanya sembla que passen per un bon moment.

— És un moment molt bo. No és que abans fos dolent, però ara hi ha intensificació de la relació. I no és una relació de país gran a país petit, sinó entre dos estats moderns que són complementaris. Espanya ja no és el país des d'on venia la gent a treballar per a nosaltres als anys 60. Ara hi ha empreses espanyoles invertint en la infraestructura ferroviària alemanya, per exemple. I hi ha 1.400 empreses alemanyes a Espanya. La descarbonització crearà moltes oportunitats de negoci.

A diferència de la crisi del 2008, Alemanya aquesta vegada no ha imposat l'austeritat sinó que ha impulsat els fons Next Generation. Ha canviat l'actitud d'Alemanya respecte al sud?

— Jo crec que crisis diferents necessiten respostes diferents, per tant no veig un contrast total. Però sí que a Alemanya hem entès que cal tenir en compte les situacions particulars de cada país, i Espanya també ens entén millor en el sentit que una crisi de deute tampoc és desitjable. Els Next Generation ja estan demostrant que són la resposta correcta a aquesta crisi. Ja notem els seus efectes. Aquesta setmana una comissió d'experts independents ha publicat dades a Alemanya que són menys pessimistes que les de l'estiu.

A Europa preocupa molt la situació de l'economia alemanya...

— A l'estiu es parlava d'una caiguda del PIB de fins al 0,7% i ara el comitè de savis l'ha limitat al 0,2%. Veiem una tendència que no és tan negativa, i això té un efecte psicològic. A Alemanya hem aconseguit tenir plens els dipòsits de gas en un 99% sense gas rus. Fa uns mesos ningú ho hauria dit.

I com s'ha aconseguit?

— Per suplir la falta de gas rus, Alemanya va haver de comprar gas en el mercat (Spot). Ja a l'estiu de 2021 vam crear el Trading Hub Europe (THE), la societat conjunta formada per les operadores de gas a Alemanya, que es va ocupar de les compres de gas per assegurar que ompliríem els dipòsits. Alemanya rep gas de Noruega i Holanda via gasoductes. Pel que fa al gas liquat (GNL), Alemanya s'abasteix de les plantes regasificadores dels seus països veïns. Preveiem que aquest hivern rebrem les primeres entregues de GNL a les plantes regasificadores flotants als ports de Wilhelmshaven i Brunsbüttel, al mar del Nord. S'ha fet un esforç enorme. Una crisi sempre desperta energia.

Hi ha hagut autocrítica a Alemanya per l'excessiva dependència del gas rus?

— Sí, molta. I no només pel gas. La pregunta de fons que ens fem és si va ser correcte confiar en Rússia. Pensàvem que tenir una relació econòmica molt estreta amb Rússia l'ajudaria a estabilitzar-se. Això ve d'una tradició que ve dels anys 70 amb Willy Brandt, és a dir, obrir-nos a l'Est i parlar amb Rússia, que és un país immensament important per a nosaltres i Europa. I ara veiem que estàvem massa confiats que aquesta política funcionaria. La confiança en Rússia es va perdre completament el passat 24 de febrer.

Alemanya ha decidit augmentar la seva despesa en Defensa. Això és un canvi cultural?

— El discurs del canceller Scholz tres dies després de la invasió d'Ucraïna va fer un gir de 180 graus. Vam constatar que hem d'augmentar els nostres esforços en defensa perquè hi ha països com Rússia amb els quals no podem estar segurs. El que transmet Putin a Ucraïna és que és una guerra contra el mode de vida europeu, contra els nostres valors. I els que els defensen ara són els ucraïnesos, i per això els ajudem. Les decisions del govern alemany han estat acceptades per una àmplia majoria de la ciutadania.

La idea que comerciant amb Rússia s'acabaria democratitzant és la que ha fracassat?

— La nostra idea és que si comercies amb algú i es crea una dependència mútua hi haurà un interès pels dos costats per mantenir aquesta relació. Això és el que no ha funcionat amb Rússia. Ara sabem que no podem ignorar la situació interna dels països amb els quals tractem. Si és un estat que viola els drets humans, no pots esperar que sigui un soci fiable. Aquesta és la gran lliçó.

S'esperava aquest retorn del nacionalisme rus?

— Tots els grans processos de modernització provoquen inseguretat, i el nacionalisme pretén retornar aquesta seguretat. Això és el que intenta Putin. El nacionalisme és el pitjor producte que ha exportat Europa al món.

Alemanya està vacunada contra el perill nacionalista?

— No existeix una vacuna, s'ha d'estar sempre alerta. Per això són molt importants l'educació i la memòria del que ha causat el nacionalisme a Europa i especialment a Alemanya, on van succeir les coses més atroces i terribles.

Justament, Alemanya es posa com a exemple de polítiques de memòria.

— La memòria és un procés difícil i dolorós. I a Alemanya també ho ha estat, ha costat molt, dècades. Fins al discurs del president Weizsäcker als anys 80, en què diu que Alemanya assumia la seva responsabilitat pel que van fer els nazis, no es van començar a tancar les ferides. És un procés de dol, també, que necessita temps i no acaba mai. I no puc donar consells a ningú perquè cada país necessita trobar el seu propi camí.

Doncs Espanya encara no ha trobat aquest camí. Fa uns dies l'alcalde de Madrid va homenatjar el general Millán Astray, que era com una mena de Goebbels de Franco...

— No comento temes interns del país, però sí que veig que hi ha un procés de discussió, i això ja és bo de per si. El cor de la democràcia és el debat, i l'important és que es tingui aquest debat.

Vostès com a ambaixada no comenten temes interns, però sí que reaccionen quan es banalitza el nazisme com en el cas dels estudiants del Col·legi Major Elías Ahuja, que feien la salutació nazi...

— Ho diu pel tuit que vam fer? És que justament jo com a ambaixadora alemanya estic obligada a reaccionar davant d'una cosa així perquè va en contra de la memòria digna de les víctimes de l'Holocaust. És una cosa que em dol personalment, que la gent no entengui que no es pot jugar als nazis, per a mi és una cosa indiscutible. No és acceptable i em dol perquè jo tinc gravades al cap les imatges dels cadàvers apilats a Auschwitz, i això no ho puc oblidar.

Pot ser que a Espanya i en altres llocs no s'hagi explicat l'Holocaust de forma suficient?

— L'important és que hi hagi el procés de la memòria i s'arribi a un consens com a societat. Alemanya sempre ha admirat la Transició espanyola, que és una excepció. Espanya tenia molt poca tradició democràtica i venia d'un llarg període de dictadura, i tot i així es va aconseguir una Transició pacífica a la democràcia. Això és una meravella perquè no és el normal. Nosaltres vam passar de Weimar a tenir un Führer.

Ara precisament s'està qüestionant la Transició, especialment en llocs com Catalunya.

— És que mai són processos fàcils.

Creu que a Alemanya es coneix bé Catalunya?

— Crec justament que el que va passar a Catalunya l'any 2017 va obrir els ulls a molt a aquesta varietat interna espanyola, al fet que hi ha diferents regions i llengües.

La imatge d'Espanya com a democràcia consolidada va quedar afectada per les càrregues policials de l'1-O?

— Per a molts alemanys va ser una sorpresa descobrir l'independentisme català. Fins i tot per a mi. Sí que se sabia que hi havia una reivindicació de més autonomia, però mai vaig pensar que s'arribaria a reclamar la independència amb aquella virulència i que passaria el que va passar. A Alemanya encara pregunten per aquest tema.

I quina resposta els dona?

— Ja sap que no comento qüestions de política interna, però la meva opinió personal és que ja tenim suficients fronteres a Europa.