Altaió passeja pel cementiri de l'art
A Un sereno en el cementiri de l'art, Vicenç Altaió recopila 22 textos que repassen més d'un segle d'avantguardes "sense vocació canònica". Hi reivindica "l'escriptura en el món visual".
BARCELONA.Fa més de tres dècades que Vicenç Altaió construeix una obra poètica hermètica i exigent. De manera paral·lela, la seva relació amb l'art s'ha anat fent cada vegada més estreta: primer com a performer, després al capdavant del KRTU, des d'on va comissariar exposicions dedicades a Joan Brossa, J.V. Foix i Joan Miró, i finalment dirigint l'Arts Santa Mònica. De la unió entre art i poesia, Altaió n'ha tret la sèrie Tràfic d'idees, que va començar l'any 1986, i que amb Un sereno en el cementiri de l'art (Associació Joan Ponç, 2011) arriba al novè títol. "Per damunt de tot, aquest llibre és una reivindicació de l'escriptura en el món visual i de la dificultat enfront de la facilitat -explica Altaió-. També reivindica la innovació del present vinculada a les avantguardes històriques. És, en definitiva, un exercici a favor de la cultura, en el qual s'hi troben escriptures sense imatges: hi parlo d'artistes, però sense reproduccions de les seves obres".
Segons Jordi Carulla-Ruiz, director de l'Associació Joan Ponç, el volum té la intenció de "respectar la premissa editorial del segell i fer confluir art i escriptura, cosa que li dóna un punt de llibre de bibliòfil". Dissenyat per Ariadna Serrahima, que reconeix haver aconseguit "una col·laboració molt estreta, treballant junts cada capítol", l'últim llibre d'Altaió recull vint-i-dos textos escrits durant quinze anys en què s'ha convertit en sereno del cementiri de l'art, "el lloc on van a morir els signes".
L'assaig està dividit en tres parts. "A la primera hi trobem textos que repassen els tres moments de l'avantguarda catalana. Precedits per Antoni Gaudí i Eugeni d'Ors -dos preavantguardistes-, a continuació dedico assaigs a Alexander Calder, Joan Miró, Salvador Dalí i J.V. Foix, que va ser el meu mestre i em va ensenyar a llegir els segons avantguardistes, Antoni Tàpies i Joan Brossa. Aquesta primera part acaba amb textos sobre la tercera onada de l'avantguarda, on hi ha Zush-Evru, Jaar i Galdón".
El segon bloc del llibre està integrat per dos assajos, un sobre fotografia, "que en els darrers anys ha entrat al reialme de l'art", i Visualkultur.cat, reivindicació del disseny. Un sereno en el cementiri de l'art acaba amb vuit diàlegs "sense vocació canònica", assegura Altaió, entre els quals destaquen els que manté amb Arnau Puig, Albert Ràfols-Casamada, Pere Portabella i Hannah Collins.
El llibre serà presentat dimarts 13 de desembre a les 19 h a la sala Jujol de la Pedrera, el dia que Antoni Tàpies fa 88 anys. "La presentació i tot l'assaig estan dedicats a Tàpies -diu Vicenç Altaió-, que està a punt d'arribar a una edat màgica, el cim del doble infinit".
