El genial curt d'Almodóvar i el retorn de l'equip de 'Lost in translation', estrenes destacades de la setmana

'La voz humana'

Pedro Almodóvar fa seu Jean Cocteau i empodera Tilda Swinton

La nova genialitat de Pedro Almodóvar no és un llargmetratge coral encapçalat per la seva nombrosa família d’actors i actrius; tanmateix, La voz humana, el curtmetratge amb què el cineasta manxec s’estrena en la filmació en anglès, és una obra plenament almodovariana. El film adapta el text homònim de Jean Cocteau, que ja apareixia a La ley del deseo, on Carmen Maura el representava en un escenari teatral dins de la ficció. I és justament aquest diàleg entre les formes teatrals i cinematogràfiques el que posa en joc La voz humana, que situa la protagonista del relat, abandonada pel seu amant, en un apartament visiblement reconstruït dins d’un gran hangar, un espai diàfan que accentua la soledat de l’heroïna tràgica i on el pas del temps és assenyalat pels focus d’il·luminació artificial. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'On the rocks'

Bill Murray i Sofia Coppola atrapats en el temps

Un pla general, el de la Laura enfonsada al llit mentre un robot de neteja es desplaça silenciós per l’habitació del seu loft novaiorquès, podria sintetitzar l'abatiment emocional d'un film en què el conflicte –si és que el podem anomenar així– només s'hi suggereix: la sospita d’una possible infidelitat que porta una escriptora bloquejada i mare superada a embarcar-se en una indagació detectivesca amb el seu immadur i excèntric pare. És una pel·lícula de Sofia Coppola, al cap i a la fi, i els problemes dels seus opulents personatges pertanyen a l'àmbit existencial, encara que sempre amb un to evanescent que evita carregar les tintes, com un Antonioni allunyat de tota solemnitat i travessat per l'humor lacònic de les comèdies romàntiques del Woody Allen dels setanta. Segueix llegint. Disponible a Apple TV+

'Trolls 2: Gira mundial'

Al·legat a favor de la diversitat amb forma d’extravagància musical animada

Totes les pel·lícules que creen un relat a partir d’una joguina són una deformació perversa de l’impuls dels infants d’inventar una història per al seu joc: en aquests films l'esperit lúdic queda enterrat sota l’ambició de revifar les vendes d’un ítem ja existent al mercat. A vegades, però, això dona uns resultats curiosos de tan demencials. Era el cas de Trolls, en què els ninotets fabricats per Dam Things eren dotats de ritme per Justin Timberlake, estel·lar productor musical i veu d’un dels protagonistes. A Trolls 2: Gira mundial, la dramatúrgia pop s’expandeix quan la reina Poppy i els seus amics descobreixen que tenen veïns que gaudeixen amb l’electrònica (el film s’obre amb una munió de trols digitals vibrant amb Daft Punk), el country, la clàssica, el funk i el rock. La sobirana d’aquest últim estil no tolera els gustos dels seus congèneres, i pretén unificar-los sota les cordes de la seva guitarra. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Borat subsequent moviefilm'

L’explosiu retorn de Sacha Baron Cohen als Estats Units de Trump i el covid

Explicava Sacha Baron Cohen fa uns dies al New York Times, en una de les poques entrevistes que concedeix fora de personatge, que el 2005, quan va rodar la divertidíssima Borat, aprenentatges culturals a Amèrica per fer contribució a la gloriosa nació del Kazakhstan, era necessari un personatge "així de misogin, racista i antisemita" per revelar els prejudicis interns de la gent. “Però aquests prejudicis es mostren ara obertament –afegeix–. Els racistes estan orgullosos de ser racistes”. Què ha passat en els 15 anys transcorreguts des del primer Borat fins a la seva seqüela Borat subsequent moviefilm? (el subtítol és ara Entrega d'un suborn prodigiós al règim americà per al benefici de la gloriosa nació del Kazakhstan). La resposta és, esclar, Donald Trump. “Quan el president és obertament racista i obertament feixista –diu Baron Cohen–, la resta de la societat canvia la seva manera de parlar”. Segueix llegint. Disponible a Amazon Prime