‘Allen v. Farrow’: un documental revisa l’acusació d’abusos a la HBO
Surten noves cintes gravades per Mia Farrow amb el testimoni de la filla, Dylan, quan tenia 7 anys
Nova YorkEls documentalistes Kirby Dick i Amy Ziering s’han passat l’última dècada traient a la llum acusacions d’abusos sexuals en institucions com l’exèrcit (La guerra invisible, 2012), la universitat (The hunting ground, 2015) i la indústria musical (Contra el silencio.On the record, 2020). Ara han enfocat la seva mirada cap a les acusacions d’abús que fa dècades va llançar Dylan Farrow contra el seu pare adoptiu, Woody Allen. Allen v. Farrow és un documental de quatre episodis que aquí s’estrenarà a la HBO el 22 de febrer i que vol mostrar als espectadors l’experiència que va viure Farrow quan va acusar un home famós i poderós d’abusos. Inclou material nou que no havia arribat al gran públic.
D’entrada, la història de Farrow no concordava amb les investigacions més àmplies que havien fet fins ara Dick i Ziering, però, mirant-s’ho de més a prop, els realitzadors van veure que els donava l’oportunitat de tractar l’abús dins l’àmbit familiar i l’incest, un tema que els supervivents els demanaven que toquessin. “Aquestes històries em perseguien -explica Ziering-. És un tema intocable. Ningú en parla”.
Tothom, però, parla de Woody Allen i Mia Farrow. La que va ser una de les parelles més poderoses de Hollywood va estar junta durant 12 anys. Mai es van casar i va mantenir residències separades, però van fer 13 pel·lícules junts, van adoptar dos fills (Dylan i Moses) i en van tenir un altre (Satchel, que va canviar el seu nom a Ronan quan els seus pares es van separar). Eren el tema de conversa preferit fins que tot va implosionar el 1992. En un període de vuit mesos, Farrow va descobrir fotos de la seva filla universitària, Soon-Yi Previn, despullada a l’apartament d’Allen. Aquell estiu Dylan, amb set anys, va dir que Allen l’havia agredit sexualment. Les acusacions van comportar una lluita ferotge per la custòdia. Allen sempre ha negat les acusacions i, tot i ser investigat a Connecticut i Nova York, no se’l va acusar de cap delicte.
Després de tants anys, Dick admet que li semblava que ja coneixia la història i inicialment era reticent a investigar-la més. “Però quan ens hi vam posar vam veure que no tota la història havia sortit a la llum”. Els cineastes, juntament amb Amy Herdy, la productora al capdavant de la investigació, van passar tres anys rastrejant documents judicials i informes policials, i entrevistant molts dels testimonis que mai havien parlat públicament. “Com més investigues més t’adones que és un «Ell diu», «Ell diu», «Ell diu», «Ella diu» [xiuxiueja]. Quan vam començar a sentir la part d’«Ella diu» i a verificar els fets de la part d’«Ell diu» es va tornar interessant”, diu Ziering.
El vídeo clau de l’acusació
La sèrie mostra vídeos casolans gravats per Mia Farrow de la infància dels seus fills a Connecticut i àudios gravats en secret d’algunes converses que va tenir amb Allen. I, per primera vegada, veiem el testimoni de Dylan Farrow amb set anys gravat per la seva mare. La cinta s’ha convertit en el centre de la polèmica en les dues últimes dècades: per a uns és la demostració de la veracitat del testimoni i, per a d’altres, la prova que Farrow va preparar les respostes de la seva filla. Els realitzadors també plantegen preguntes sobre un informe de la Yale Child Sexual Abuse Clinic, que van determinar que la narració de Dylan era poc creïble després d’entrevistar-la nou vegades en un període de set mesos. Les notes d’aquelles entrevistes, però, van ser destruïdes una vegada es va publicar l’informe final. “És sorprenent que passés això, però és una de les raons per les quals la història completa mai va sortir. Si tot hagués sigut transparent no hauríem fet aquesta sèrie”, apunta Dick.
Ni Woody Allen, ni Soon-Yi Previn ni Moses Farrow han participat en el documental; la majoria dels fills de Farrow sí que ho han fet. L’actriu ha sigut dibuixada sovint al llarg dels anys com algú inestable. “La sospita i la crítica cap a les mares en general en la nostra societat és una evidència de la misogínia, la idea de la dona histèrica, la dona boja. Sentir això em fa sospitar molt”, afirma Dick. “La gent que hem entrevistat parla de manera afectuosa i amb molts elogis sobre les seves qualitats com a mare”, afegeix Ziering, que afirma que Farrow participa en el documental perquè li va demanar Dylan. Al final, l’actriu diu que encara té por d’Allen i que està preocupada del que farà quan vegi la sèrie.
Des que va començar el moviment #MeToo, s’ha exclòs Allen de moltes maneres: Amazon va cancel·lar el contracte de pel·lícules que havien signat, el seu últim film encara no té distribuïdora als Estats Units, la primera editorial de les seves memòries es va fer enrere, alguns actors han dit que no tornaran a treballar amb ell. Per què surt ara el documental? “El nostre objectiu mai no és el perpetrador. Va més sobre com podem entendre aquests delictes, la manera com tots en som còmplices, conscientment i inconscientment. Com parles d’una cosa que passa constantment i ningú en vol parlar? Explorem això. És una manera de fer que la gent hi comenci a pensar”, afirma Ziering.
Copyright The New York Times