Una allau de dades explota dins les sales del CCCB
La transferència massiva d’informació transforma totes les facetes de la vida
BarcelonaEl 2009 es va generar la mateixa quantitat de dades que al llarg de tota la història. Cada dia es generen 2,5 trilions de bytes i la xifra segueix creixent exponencialment. Emmagatzemar aquesta quantitat ingent d’informació consumeix anualment el 2% de la despesa d’energia mundial, l’equivalent a un país de 5 milions d’habitants. Amb tot, cada vegada és més barat emmagatzemar-la. “El procés progressiu de dataficació del món en els últims 20 anys és semblant al d’electrificació que va tenir lloc al segle XIX”, explica José Luis de Vicente, comissari juntament amb Olga Subirós de l’exposició del CCCB Big Bang Data. “Si la novel·la va ser la forma cultural del segle XIX i el cinema va ser la del segle XX -afegeix-, la base de dades és la forma cultural del segle XXI”.
La mostra està formada per materials molt diversos: obres d’art, documents històrics -des d’un exemplar de L’arbre de la ciència, de Ramon Llull, fins a gràfics recents-, una vintena d’entrevistes dels comissaris amb experts projectades al llarg del recorregut, documents i prototipus tecnològics. En els últims 15 anys els processos de creació i distribució de dades han experimentat una transformació brutal que no només és quantitativa. Mentre que abans els grans centres industrials i administratius eren els organismes que tenien el poder de produir dades, ara qualsevol persona ho fa quan envia un correu electrònic, penja una fotografia al seu perfil de Facebook o fa una piulada a Twitter.
La mostra s’endinsa en els llenguatges, les tècniques i les estratègies amb què artistes, científics, periodistes, activistes i tot tipus de professionals s’han enfrontat a les dades i les han fet servir en els últims vint anys. Es pot veure des d’un audiovisual en què apareixen els moviments dels turistes russos pels carrers de Barcelona fins a dispositius creats pels afectats pel desastre nuclear de Fukushima per mesurar el nivell de radiació de la zona on viuen amb més precisió que els grans organismes científics. També hi ha projectes més coneguts, com el polèmic test d’ADN a la venda a la xarxa 23andMe. Les autoritats nord-americanes han prohibit que analitzi la probabilitat que el client té de patir malalties com l’Alzheimer perquè sostenen que envaeixen les competències de les autoritats mèdiques. Quatre de les peces exposades són noves produccions. Una d’elles, Winning Formula, il·lustra com funciona un software elaborat per Mediapro que permet analitzar un partit de futbol des de perspectives molt diverses. Amb les possibilitats que ofereix tenir aquestes dades, s’ha confeccionat un diari esportiu del 2018.
“Vivim envoltats d’un mar de sensors que ens diuen coses del món”, insisteix De Vicente. En un tema com el de les dades, la mostra ha de quedar oberta a la força. Els comissaris posen damunt la taula, sense prejutjar-los, temes com la caducitat dels suports per emmagatzemar les dades, el comerç d’informació i la pèrdua d’intimitat dels usuaris -que les empreses els converteixen en productes- i l’espionatge.
Les catedrals del segle XXI
La idea que la informació queda emmagatzemada al núvol amaga una realitat molt menys etèria: els edificis industrials dels anomenats data centers, presentats pels comissaris com les noves catedrals o edificis icònics, poden arribar a tenir una extensió de 12 camps de futbol i estan envoltats de fortes mesures de seguretat. Els cables de fibra òptica submarins que connecten els diferents continents, exposats al terra d’una de les sales, també ofereixen una representació del món, centrada en els dos grans centres financers, Nova York i Londres.
Abans d’endinsar-se en aquesta allau d’informació, els comissaris s’han marcat un cop d’efecte. Entre la segona i la tercera planta del CCCB s’exposa l’escultura cinètica de David Bowen Tele-Present Water. El seu moviment depèn de l’estat del mar a Hawaii. La peça rep les dades d’una boia amb sensors instal·lada al Pacífic que se sol utilitzar amb finalitats científiques. Ja existeix, diu De Vicente, “la primera generació d’artistes que utilitzen les dades com a matèria primera” i s’ha encunyat el concepte de “l’estètica de les dades”. Una de les obres més reveladores en aquest sentit és Flight Patterns, d’Aaron Koblin, una pintura dels Estats Units feta a partir del rastre dels avions al cel.
La mostra estarà oberta fins al 26 d’octubre i inclou una programació amb prop de 70 activitats. Del febrer al maig de l’any que ve es podrà veure a la Fundación Telefónica de Madrid.
