Alícia Gorina dona veu a 'Les verges suïcides' d'avui

BarcelonaQuan tenia 19 anys, la directora d'escena Alícia Gorina va quedar fascinada per la pel·lícula Les verges suïcides de Sofia Coppola. Sortint del cinema es va comprar el llibre en el qual es basava el film, la novel·la homònima de Jeffrey Eugenides. Des d'aleshores, la història de les germanes Lisbon sempre li ha voltat pel cap. "La pel·lícula mostrava una imatge irreal sobre les dones. Em va provocar una sensació de poder molt gran, relacionada amb la idea que quan som noies joves hi ha alguna cosa de nosaltres que podem mantenir secreta de la corrupció del món masculí", explica Gorina. Vint anys després, la directora s'ha apropiat del film i l'ha convertit en una obra de teatre que canvia el punt de vista i dona veu a les protagonistes. El muntatge es titula Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, i inaugurarà la temporada del Teatre Lliure aquest dijous.

Per convertir els personatges d'Eugenides en adolescents que expressen què pensen i què senten, Gorina va fer un càsting de més de tres-centes noies d'entre 16 i 17 anys. Després d'unes setmanes coneixent-les, va escollir Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents com les cinc protagonistes de l'espectacle. A partir de trobades amb elles, van anar donant forma a les seves veus. "El cinema tradicional treballa per a una mirada masculina heterosexual. Nosaltres ho hem capgirat i hem convertit les dones en subjectes de la narració", assenyala Eleonora Herder, que s'ha encarregat de la dramatúrgia. "Despleguen un panorama molt ampli de temes, des de la depilació fins a com sobreviure en un planeta on els recursos s'acaben. També parlen de com és ser objecte de la mirada masculina i com et construeixes a tu mateixa a partir d'això", subratlla la dramaturga.

El suïcidi, una reacció política

El suïcidi és un dels grans temes del muntatge. Ara bé, mentre que a la pel·lícula es plantejava com una resposta al fet que els pares han tancat les filles a casa, a l'escenari les motivacions canvien. "Aquí el suïcidi és una reacció més política i social arran del canvi climàtic", diu Roc Martínez. I Lea Torrents afegeix: "No en parlem com un fet tràgic, sinó com un tema que existeix i que s'ha de tractar". Entre les qüestions que emergeixen a l'obra també hi ha els abusos sexuals, les inseguretats, les relacions, el gènere i la família.

De fet, a l'escenari hi ha dos actors –Joan Carreras i Mia Esteve– que interpreten tots els personatges adults de la pel·lícula. "El nostre rol consisteix en representar tot el que elles veuen en un adult", explica Carreras. El xoc generacional és inevitable i a Gorina li interessava molt: "Volia plantejar com la societat s’està reestructurant davant els moviments i l’activisme de gent molt jove, com ens situem davant aquesta gent tan potent".

Els personatges de les cinc noies es basen en experiències reals, però també tenen trets de ficció. En aquest sentit, Gorina destaca que les protagonistes "no representen tota la generació adolescent, perquè aleshores serien un estereotip", però sí que ha treballat per situar-les en el context actual amb les preocupacions del segle XXI. "La pel·lícula parla d'una família conservadora dels anys 70 a Detroit. Els pares les tanquen a casa perquè una d'elles torna massa tard a la nit. A l'espectacle la barrera és mental, elles poden sortir però estan tancades dins els propis cossos", diu la directora.