Alfred Quintana, premi Helena Jubany
Alfred Quintana va guanyar ahir a Mataró el cinquè premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per ser explicats amb L'alemany és fàcil. El jurat va destacar que és un conte "irònic i divertit".
BARCELONAA Alfred Quintana (Barcelona, 1967) li agraden l'humor i la llengua alemanya. "Sóc germanòfil, i sempre m'he dedicat a netejar la imatge de l'idioma alemany", diu fent broma. Quintana aplega les dues aficions a L'alemany és fàcil , el conte que ahir va guanyar la cinquena edició del premi Helena Jubany, dotat amb 3.000 euros. L'acta del jurat que es va llegir ahir a la seu de la colla castellera dels Capgrossos, a Mataró, va destacar "l'humor i la ironia que es respira al llarg de tot el text i que en certs moments arriben a constituir autèntics gags".
L'autor explica que la història que narra "seria difícil" escriure-la sense humor. L'alemany és fàcil , que publicarà íntegrament l'ARA,comença quan un home rep un gos com a regal d'aniversari, i decideix dur-lo a un centre d'ensinistrament caní. El punt de partida del conte és "la perplexitat" de Quintana davant "una societat multicultural on encara hi ha moltes manies amb els idiomes", i també davant el fet que "hi ha gent que ensinistra gossos i dóna les ordres en alemany". L'anècdota va posar en marxa una "microhistòria sobre un paio que aprèn alemany per ensinistrar un gos". La idea ja li ballava pel cap a Quintana, però el conte no el va escriure fins que va decidir presentar-lo al premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per ser explicats després de veure'n l'anunci a l'ARA. El jurat, que va haver de triar entre 88 candidats, també va valorar que la narració pugui ser "transmesa oralment sense que calgui cap adaptació posterior", una característica que l'autor va tenir present a l'hora d'escriure.
De Txékhov a Sánchez Piñol
Alfred Quintana és professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Fins ara no ha publicat, però té pendent d'enviar a una editorial un recull de contes. La seva relació amb la narració curta va viure un moment "crucial" quan tenia "11 o 12 anys" i va trobar per casa un recull de contes de Txékhov. "Vaig descobrir que hi havia contes per a adults", recorda Quintana. Després vindrien lectures de Pere Calders, Quim Monzó, Saki, Jesús Montcada, Navokov, Empar Moliner, Sergi Pàmies i el llibre de contes Tretze tristos tràngols d'Albert Sánchez Piñol. "Potser no s'ha fet prou cas a aquest llibre de Sánchez Piñol, perquè és més conegut per les novel·les, però té uns quants contes genials", diu Quintana.