Alfred García no serà el proper Tomàs Garcés

BarcelonaAquesta ha estat la setmana en què les xarxes han acomiadat dos grups molt diferents i igualment estimats: Txarango i Extremoduro. Mai plou a gust de tothom, i encara menys a Twitter, un lloc on totes dues formacions han rebut milers de mostres de suport i alhora insults per donar i per vendre. Ja sigui menystenint la seva productiva carrera o ridiculitzant els seus seguidors, la policia del bon gust musical ha fet acte de presència. Però si crèiem que les mostres d'odi eren exagerades, les que ha rebut Alfred García són infinitament pitjors.

Cantant i exconcursant d'Operación Triumfo, el del Prat de Llobregat ha decidit ensenyar al món els seus poemes. Cras error. És precisament per la seva poca perícia en aquesta disciplina que s'ha convertit en mem. És cert que, a primera vista, Otra luz, el llibre que ha presentat García aquesta setmana, no sembla el debut d'un nou Joan Maragall o Tomàs Garcés de la lírica catalana. Poemes com aquest: "–¿Sabes qué? –¿Qué? –No lo sé" confirmarien les sospites. Tot i l'aparentment poca qualitat de la seva ploma, la violència que ha despertat el músic a les xarxes socials és inusitada. Tampoc hi ha ajudat una entrevista que García ha concedit a un mitjà digital i que s'ha viralitzat: en els 20 minuts que dura el clip, el noi, a banda de semblar un pretensiós, ni està gaire simpàtic ni hàbil amb les respostes.

Com acostuma a passar en aquests casos, sovint acabem mirant el dit en comptes del que assenyala. Com deia un encertadíssim tuit que opinava sobre el tema, la culpa "no és de l'Alfred sinó de com funciona la indústria editorial ara mateix". Dolents o horrorosos, aquest noi es farà farts de signar llibres aquest proper Sant Jordi.