La Mostra de Venècia corona la ‘ROMA’ d’Alfonso Cuarón

VenèciaConfirmant tots els pronòstics, ahir la Mostra de Venècia va consagrar ROMA d’Alfonso Cuarón com la gran guanyadora d’una edició en què el nou film del director de Gravity (2013) va generar un consens sense precedents entre la premsa i la crítica acreditades, que es van rendir davant el preciosisme, la vivacitat i el poder de commoció d’aquest viatge per la memòria del cineasta mexicà. Sobre el paper, l’única possibilitat que ROMA no s’endugués el premi principal del certamen italià passava pels possibles escrúpols que podia sentir el també mexicà Guillermo del Toro, el president del jurat oficial, a l’hora d’atorgar el Lleó d’Or a un compatriota i amic. No obstant això, amb el seu etern i càlid somriure, Del Toro no va tenir problemes a l’hora de fer broma en el moment de l’entrega del premi: “No sé si sabré pronunciar bé el nom del guanyador”, va afirmar el director de La forma de l’aigua abans de coronar Cuarón.

Concebuda com un viatge d’esperit proustià als escenaris de la infància del director de Y tu mamá también (2001), ROMA, filmada en un hiperrealista blanc i negre, explora el dia a dia d’una família de classe mitjana-alta del Mèxic de principis dels anys 70. Un retrat de conjunt en què destaca la figura de la Cleo, interpretada per l’actriu no professional Yalitza Aparicio i basada en una minyona d’origen indígena que va servir la família de Cuarón, un personatge sobre el qual recauen tensions de tipus social i racial. Sobre l’escenari de la Sala Grande de la Mostra, Cuarón va tenir un record per a la dona que va inspirar ROMA : “La casualitat ha volgut que avui sigui l’aniversari de la Libo, a qui felicito des d’aquí”. Emocionat, Cuarón va descriure el seu nou film com “una mostra d’amor” a la Libo, la seva família i el seu país. Menys emotiu però igual de significatiu va ser l’agraïment que Cuarón va dedicar a Netflix, coproductora i distribuïdora del film, per “ajudar a portar ROMA al món”. No cal dir que el premi certifica la conquesta per part de Netflix d’un nou estatus industrial i, sobretot, d’un prestigi artístic que el situa definitivament en la primera línia de l’univers cinèfil.

Premis d’aire westernià

Al marge de ROMA, l’altra gran triomfadora del palmarès de Venècia va ser la magnífica La favorita del grec Yorgos Lanthimos, que es va endur el gran premi del jurat i la Copa Volpi a la millor actriu per Olivia Colman, que al film dona vida a la reina Anna d’Anglaterra, una figura a través de la qual el director de Llagosta (2015) construeix un satíric però també emocionant retrat de la recerca de l’amor per part d’un personatge atrapat per la immaduresa, els traumes personals i les lluites de poder. L’altre gran premi de la nit va ser per a l’actor Willem Dafoe per la seva encarnació del pintor Vincent van Gogh a At eternity’s gate del cineasta i també pintor Julian Schnabel. En rebre la Copa Volpi, Dafoe va voler recordar el seu fort vincle amb Itàlia -resideix a Roma gran part de l’any- i amb el Festival de Venècia, al qual va acudir per primera vegada fa exactament trenta anys per presentar L’última temptació de Crist de Martin Scorsese.

Finalment, el jurat presidit per Del Toro, un gran amant del cinema de gènere, va entregar uns quants guardons a pel·lícules tocades per la memòria del western. Així, el francès Jacques Audiard va rebre el Lleó de Plata a la millor direcció per The Sisters brothers, la lírica aproximació de l’autor de Dheepan (2015) a l’univers del western tragicòmic. Per la seva banda, els germans Coen es van alçar amb el premi al millor guió per The ballad of Buster Scruggs, el seu abordatge en sis capítols a l’imaginari del gènere nord-americà per antonomàsia.

Per acabar, la pel·lícula australiana The nightingale de Jennifer Kent, que empra les coordenades del western per retratar la brutalitat del colonialisme britànic a la Tasmània del 1825, es va endur el premi especial del jurat i el premi Marcello Mastroianni al millor jove intèrpret per l’actor Baykali Ganambarr.