Àlex Rigola dirigeix la versió teatral de 'Marits i mullers' a La Abadía
El director català porta per primera vegada a l'escenari una de les pel·lícules més famoses de Woody Allen
MadridÀlex Rigola estrenarà el dia 17 al Teatro de La Abadía de Madrid 'Marits i mullers', la primera versió teatral d'aquest guió de Woody Allen del 1992. El director assegura que l'obra fa un retrat "cru i obscè" de les relacions de parella a través de l'humor, i que el text, "més pròxim a la literatura que al món del cinema" ofereix "moltes possibilitats escèniques". El muntatge, que farà gira per diverses províncies de l'Estat, està protagonitzat per Luis Bermejo, Israel Elejalde, Nuria Mencia, Miranda Gas, Elisabet Gelabert i Alberto Jiménez. Per Rigola 'Marits i mullers' és "un gran mirall de les relacions humanes" en què Woody Allen reflecteix el que passa a una parella, Álex i Carlota, quan s'assabenta que els seus millors amics, Alicia i José Luis, suposadament la parella perfecta, decideixen separar-se.
"No és una festa sexual", assenyala Rigola, que també destaca que moltes pel·lícules aborden les relacions de parella en el seu moment àlgid però en poques s'analitza "què passa quan fa més de deu anys que menges anissos" i vius amb la mateixa parella. A partir de la ruptura d'Alicia i José Luis, Álex i Carlota es comencen a qüestionar la seva pròpia estabilitat, la complexitat de la seva relació, les seves inseguretats i fins i tot les seves relacions sexuals, cada vegada més escasses. Els espectadors, assegura Rigola, es converteixen en els confidents de la història i fan, gairebé, de psicoterapeutes de sentiments tan íntims com l'engany, l'avorriment i la desidia. De fet, els actors comparteixen butaca amb alguns espectadors de la primera fila. L'escenografia representa un sala d'estar amb un sofà, "l'element d'una casa per excel·lència, i no el llit", diu el director.
Just després de la pel·lícula, recorda Rigola, Woody Allen es va separar de la seva dona, Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva filla adoptiva, Soon-Yi, un episodi que, segons el director d'escena, probablement estigà intrínsecament reflectit a 'Marits i mullers'.
