Àlex Brendemühl, l’èxit discret d’un actor sense fronteres

BarcelonaNo cal ser Penélope Cruz o Javier Bardem per construir-se una carrera internacional sòlida en el cinema. Sense fer soroll. Àlex Brendemühl (Barcelona, 1972) s’està convertint a poc a poc en l’actor més internacional del nostre cinema: ja és una presència habitual del cinema d’autor europeu i està fent incursions en el d’Amèrica Llatina. Els últims temps Brendemühl ha fet parella a la pantalla amb Marion Cotillard ( El somni de Gabrielle ), ha treballat a les ordres del director alemany de moda, Christian Petzold ( En trànsit ) i ha interpretat un paper clau en un dels títols de l’última Berlinale, el drama La prière, de Cédric Kahn. I tot això sense deixar de treballar en el nostre cinema, per exemple amb Jaime Rosales -el seu descobridor a Las horas del dia - en la inquietant Petra, que va obtenir una recepció força bona en l’últim Festival de Canes.

La carrera internacional de Brendemühl es dispara coincidint amb la falta d’ofertes a l’estat espanyol, on els papers escassejaven durant una crisi que encara es nota. L’actor no marxa a l’estranger buscant fortuna, sinó feina. Fill de pare alemany i mare catalana, treu profit de les cinc llengües que domina: català, castellà, francès, alemany i anglès. Alemanya és un dels mercats on més ha treballat: es va estrenar el 2009 amb el drama Die Liebe der Kinder i va tornar-hi amb Eltern (2013), Die Abmachung (2015), Wann endlich küsst du mich? (2016) i el thriller criminal Rewind (2017); també ha rodat sèries i telefilms i aquest any filmarà a Eivissa el debut en la ficció del documentalista Günter Schwaiger, El buzo. A França ha aparegut al biopic sobre Django Reinhardt que va inaugurar la Berlinale del 2017; en la producció búlgara Twice upon a time in the west va donar la rèplica a Claudia Cardinale, i en la coproducció entre Mèxic i l’Equador Katari farà tandem amb Magaly Solier.

La carrera internacional de Brendemühl no és el resultat d’un èxit aïllat, sinó del treball continuat d’un actor generós que sempre fa millors els companys, un pou d’humanitat del qual sempre es poden extreure matisos diferents: el marit pacient d’ El somni de Gabriel, el mossèn que intenta rehabilitar joves addictes a La prière o el fill que es vol escapar de l’ombra tirànica del pare a Petra. Brendemühl també és internacional quan dirigeix: el seu primer curt va competir a Canes. Acaba de rodar el tercer, que completa la seva Trilogia de l’error.