Alessandro Baricco: "La digitalització està salvant un munt de vides"

BarcelonaTots confinats: l'escriptor Alessandro Baricco al seu pis de Torí, amb una columna de llibres i el mapa de Manhattan del 1800 de fons (una ciutat "important" en la seva vida), i l'escriptor Jorge Carrión a Barcelona, amb una fornida llibreria de decorat. La seva conversa, programada en el marc de l'exposició Gameplay al CCCB, s'ha celebrat aquest dilluns finalment per streaming: no cal dir per què. Però aquest procediment és una prova que les tesis que defensa l'autor italià no són forassenyades: "La digitalització està salvant un munt de vides. Ara ens permet ser comunitat, estar protegits, units i tots junts comunicats".

¿Dues setmanes confinats? Baricco, que ja en porta una, dona alguns consells: "Cal ser disciplinats encara que no ens convencin les directrius del govern, però és millor per a tots plegats fer la mateixa cosa". Sospira i afegeix: "Després d'una setmana t'acostumes a no poder anar a jugar a bàsquet ni al cine". Reconeix, d'altra banda, el "pes feixuc" que suposa tant per a la gent que viu sola com per als que no, ja que "conviure 24 h, per molt que t'estimis, és difícil". Per això insisteix: "Tot el que puguem fer per comunicar la llum cal fer-ho".

Mirant a l'horitzó, Baricco veu una crisi "fortíssima" i creu és millor "preparar-nos": "Es redistribuirà la riquesa del planeta, perquè els que tenen diners els hauran de fer circular". També a nivell psicològic serà dur: "Tota l'activitat es para quan l'ocupació sovint ens impedeix deprimir-nos en general". De moment, diu somrient, per distreure's ja ha vist quatre cops el Liverpool-At. Madrid.

Baricco, que se submergeix en el "paradigma del joc" en el seu últim llibre –el més "autobiogràfic"–, The game (2018), confessa que no juga a videojocs, que no és cap "obsés del mòbil" i que no ha entrat mai a Tinder. Però, en canvi, considera que el seu cervell funciona com els videojocs, i això s'ha reflectit en la seva literatura, que alguns han titllat, reconeix, de "superficial". En l'anterior Els bàrbars (2006), en què analitzava Google, establia que la nostra és una civilització del moviment, dels diners, de les persones i les mercaderies: "No crec que la pandèmia, quan s'acabi, ens porti a viatjar menys, perquè és una necessitat".

Interrogat per Carrión sobre com li agradaria que el recordessin, si potser per la seva capacitat d'abordar diferents camps artístics, l'assagista italià respon que per la seva escola Holden d'Humanitats: "És la cosa més sòlida que he fet, perquè els llibres són més fràgils". Sobre la llibreria que va obrir a Torí, en què només venia 28 llibres recomanats, admet, no sense una lluïssor als ulls, que va ser el seu "error més poètic", "un gest nostàlgic que li va fer perdre més diners". ¿El pròxim llibre? Baricco comenta que ara els escriptors no només tenen la competència d'altres escriptors, sinó de les plataformes de sèries. Però tampoc en fa fàstics: "Durant segles la literatura ha orbitat al voltant dels finals, com en Madame Bovary o A la recerca del temps perdut", argumenta, "mentre que en les sèries el cor de la narració ja no està al final, sinó que són molt dinàmiques... De fet, del món tampoc en tenim un coneixement complet i acabat".

Abans d'acomiadar-se amb uns acords al teclat "que reflecteixen el moviment de la ment", Baricco reprèn el moment "històric" actual: "Per a la intel·ligència és una festa al marge de la pena, del dolor, de la tragèdia". Baricco ha batejat l'emissió de ràdio que fa com a Fiesta immobile (Festa immòbil): "Per a la intel·ligència tot el que veiem és grotesc, i està canviant el món, res quedarà igual. Alhora és un moment màgic per als que pensen, malgrat la duresa".