Alejandro Sanz, èxits i emocions en versió XL

CornellàEl cantant i compositor Alejandro Sanz es va retrobar amb els seus fans catalans en la gira de presentació d''#ElDisco', pensada per a grans aforaments, que ahir dissabte va passar per Barcelona. L'RCDE Stadium, de Cornellà, va omplir-se fins a penjar el cartell de 'sold out' per acollir un espectacle que, tot i presentar noves composicions, es va basar en un generós repàs de la seva trajectòria. I, com havia succeït en altres concerts d'aquest 'tour' espanyol, tot apuntava que inclouria alguns cops d'efecte.

Després de la descàrrega de sons llatins de 'Hoy que no estás' i el funk barroc d''Azúcar en un bowl', i de posar en marxa la maquinària de llums, so i vídeo, Sanz va dirigir-se al públic amb un enigmàtic "Aquesta nit us vull fer algunes sorpreses", cosa que va escalfar encara més les 35.000 persones que omplien el recinte i va fer oblidar les llargues cues i un retard de gairebé 25 minuts en l'inici del concert. El primer gir de guió va portar el nom de Shakira. La de Barranquilla va aparèixer per regalar un recital de cops de maluc a 'La tortura', èxit del 2005 que va interpretar a duo amb un Sanz que va preferir no acompanyar-la gaire ni en els balls ni en les contorsions. De fet, el madrileny semblava que es trobava molt més còmode en els temps mitjos i els registres baladístics, en què s'erigia com a sòlid guardià de relats romàntics, que amb les peces més ballables. Aquests moments li servien per cedir el protagonisme als seus músics (sis homes i sis dones) i, en especial, a les seves coristes, que omplien l'escenari i la passarel·la que s'endinsava enmig del públic amb coreografies vistoses.

Al llarg de la trentena de temes que va interpretar, alguns en forma de 'medley', peces d'alts nivells de sucre com 'No tengo nada' –a duo amb el 'cantaor' Arcángel–, 'Los lugares', 'Mi marciana' i 'El trato' –en què Sanz va plorar d'emoció en veure com el públic omplia l'estadi de globus blancs, fruit d'una conxorxa dels fans per xarxes socials–, es van anar intercalant amb el pop càndid de 'Looking for paradise' o 'Mi persona favorita'. El rock llatí amb detalls rapejats de la recent 'Back in the city' i l'homenatge a la música cubana de 'Te canto un son' van proposar nous registres amb solvència. En canvi, el funk d'estètica vuitantera de 'La Peleita', cançó inclosa en '#ElDisco', en què el cantautor ha pretès modernitzar-se, va resultar un producte barroc i difícil de pair.

En el bis, però, el madrileny va rematar el concert cantant en solitari i al piano 'Yo sé que la gente piensa' i 'Lo ves', que va acabar amb un "Us estimo", en català, dirigit al públic. La delicada i lluminosa 'Este segundo', cantada a duo amb Judit Neddermann –rontunda i màgica–, va marcar els últims minuts d'un concert que va acabar ben amunt amb el 'hit' 'Corazón partío' i que, a ritme de 'latin jazz', va fer ballar fins i tot els auxiliars d'accessos i seguretat de l'estadi quan el rellotge marcava ja la 1 de la matinada.