Alejandro Palomas: "El periodisme m’ha maltractat, no voluntàriament, sinó per maldestre"
L'escriptor reflexiona sobre les conseqüències d'haver-se obert en canal per relatar els abusos sexuals que va patir de petit
BarcelonaFa poc més d’un any l’escriptor Alejandro Palomas va obrir-se en canal per explicar que havia patit abusos quan era un nen. Palomas es va convertir en un símbol per a molta gent. Una persona pública, reconeguda dins el món de la literatura, que relatava sense pudor la seva intimitat, el seu dolor. El van rebre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’espanyol, Pedro Sánchez. A la tardor, va publicar un llibre sobre la seva experiència: Això no es diu. També va pujar a l’escenari d’un teatre per parlar-ne davant centenars de persones. La seva història es va explicar a tots els platós de televisió, a tots els diaris d’Espanya i bona part de Sud-amèrica. Un viatge intens que, malgrat tot, l’ha tornat al punt de partida. "He tornat al gener del 2022. No hi havia un interès real en mi. Torno a ser el nen a qui no escoltaven, invisible", relata Palomas. Se sent sol. I sent —en realitat, sap— que estarà sol fins al final. Ell no encaixa. Tampoc en les lluites compartides d’altres activistes que batallen per erradicar aquesta problemàtica.
Veure el documental El sostre groc d’Isabel Coixet sobre el cas d’abusos a l’Aula de Teatre de Lleida encara va aguditzar més la seva solitud. Elles eren un tot, sempre hi havia una mà disposada a ajudar a qui ho necessités. Una mà que ell mai tindrà. Palomas pot comptar amb els dits de la mà les persones que s’han interessat realment en ell: la seva advocada, Carla Vall; Beti Barrera, de la fundació Vicki Bernadet, i tres periodistes catalans. Para de comptar. Lectors a banda, esclar: ells i elles, diu, sempre hi són.
La voracitat del periodisme
Precisament, el periodisme ha sigut un dels focus de revictimització més importants durant aquest any. "M’he sentit molt agredit. El periodisme m’ha maltractat, no voluntàriament, sinó per maldestre", sentencia. L’actualitat ho "tritura tot". Ho devora tot. Voracitat. Consum. Novetat. "Ofereixes un material social i cultural i et tracten com a material de consum", lamenta l’escriptor català, que s’ha trobat periodistes que ni tan sols han llegit el llibre abans d’entrevistar-lo. "Això no és una ficció", remarca dolgut. Era la seva vida. El seu secret. El seu turment. Durant les trobades li repetien una vegada i una altra la pregunta que tant mal li fa a ell i a tants altres supervivents d’abusos sexuals: "Per què ara?". Per què ho explica ara que han passat tants anys? Per què trenca el silenci, la pau social? Fins i tot, li van preguntar sobre què en pensen els seus pares. "La meva mare és morta [surt al llibre] i el meu pare...". La novel·la dona la resposta.
"Em van arribar a plantejar per què no li vaig pegar una puntada de peu al meu agressor", recorda decebut. Per a Palomas, la societat sap abordar els abusos sexuals a menors "en abstracte", però quan la persona que els ha patit està davant i s’obre en canal com va fer ell, la societat, el periodisme, tremola. "El periodista té pudor, a vegades fins i tot de coses que ja estan escrites. El periodista es queda en els fets, vol saber el que va passar, no la teva anàlisi i la repercussió social i emocional; que això pot passar al teu fill", argumenta.
Durant aquest any ha sentit un "qüestionament constant" de com va actuar quan patia els abusos, per què va tardar tant a explicar-ho a la seva mare. "Això et crea dubtes. Fa un any que estic revisant el meu comportament, a vegades culpant-me, a vegades justificant-me", reflexiona pensarós. Fins al punt que va arribar a cancel·lar la promoció del llibre després d’un molest episodi a la televisió basca. No tot ha sigut qüestionament i maltractament. Entrevistes com les de Josep Cuní, Gemma Nierga o Macarena Berlín (Hoy por Hoy Madrid) l’han reconciliat amb la professió.
Ara que sent que torna a estar al punt de partida, al gener del 2022, veu que va ser "ingenu" a l’hora d’anunciar el que li havia passat. Ho pensaria més. Però tornaria a fer el pas. "Més que decepció, el que he viscut ho veig com una confirmació. Ja venia decebut de casa, des dels 8 anys", conclou Palomas per resumir l'últim any de la seva vida.