El xilè Alejandro Aravena, un premi Pritzker social
El Nobel d’arquitectura segueix allunyant-se de l’espectacularitat i torna a reconèixer un model arquitectònic que "dóna oportunitats als menys privilegiats"
Barcelona“Combina hàbilment la responsabilitat social, les necessitats econòmiques i el disseny d’hàbitats humans”. Així justifica el jurat del premi Pritzker d’arquitectura el guardó que va concedir ahir al xilè Alejandro Aravena (Santiago de Xile, 1967). D’acord amb la tendència dels últims anys, l’anomenat Nobel d’arquitectura segueix allunyant-se de l’espectacularitat i torna a reconèixer un model arquitectònic que “dóna oportunitats als menys privilegiats, mitiga els efectes dels desastres naturals, redueix el consum d’energia i demostra que l’arquitectura pot millorar la vida de la gent”, segons explica l’impulsor del premi, Tom Pritzker.
El jurat també destaca el caràcter “col·laboratiu” d’Aravena des de l’estudi Elemental, que comparteix amb Gonzalo Arteaga, Víctor Oddó, Juan Cerda i Diego Torres. “Cap fita és individual. L’arquitectura és una disciplina col·lectiva”, va dir ahir Aravena poc després de conèixer el veredicte d’un jurat del qual ell mateix va format part del 2009 al 2014.
Responsabilitat social
Entre els treballs més destacats d’Aravena hi ha diversos equipaments de la Universitat Catòlica de Xile i la reconstrucció de la ciutat de Constitución després dels estralls del terratrèmol i el tsunami del 2010. A Elemental també ha desenvolupat altres projectes a Mèxic, el Brasil, els Estats Units, l’Iran, Rússia, Alemanya i Suïssa, i actualment treballa en un edifici d’oficines de la farmacèutica Novartis a Xangai. Aravena, que reivindica la responsabilitat social de l’arquitectura i la seva potencialitat per lluitar contra les desigualtats, considera que la realització dels treballs s’han de fer en col·laboració amb el públic i els usuaris finals de l’equipament. Així va ser, per exemple, en el cas de la reconstrucció de Constitución. Un terratrèmol primer i sobretot el tsunami posterior van malmetre la ciutat. Abans de tirar-ne endavant la reconstrucció, Aravena va consultar la ciutadania, i en comptes d’aixecar un sistema de murs per prevenir els efectes d’altres tsunamis va dissenyar un espai públic igualment efectiu però obert. El mateix procediment ha seguit en altres intervencions urbanístiques.
També són interessants els projectes d’habitatges socials progressius que s’adapten a les possibilitats econòmiques de la gent; és a dir, són cases perfectament habitables que poden créixer paral·lelament a les millores que experimenti l’economia familiar.
El prestigi d’Aravena ja era sòlid abans de rebre el Pritzker, i l’any passat va ser nomenat director de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, una tasca que afronta amb la intenció de “millorar la qualitat de l’entorn construït i la qualitat de vida de les persones”.
