Albert Guinovart s’atreveix amb un ‘Rèquiem’ per “celebrar la vida”

Barcelona“Potser sobta que em demanin a mi un rèquiem, perquè no soc trist de mena”, diu Albert Guinovart sense amagar el somriure. De fet, el compositor barceloní admet que no és una persona especialment religiosa i reconeix el pes referencial de rèquiems monumentals com els de Mozart, Verdi, Brahms, Fauré i tants altres autors que van dur la missa de difunts al cel de la història de la música. “Compondre un rèquiem amb tots aquests antecendents és un repte”, reconeix.

Tanmateix, Guinovart va acceptar el desafiament que li va proposar Víctor García de Gomar, assessor musical de l’Auditori de Girona i director artístic adjunt del Palau de la Música. Sí, faria un rèquiem, el que interpretaran el Cor Jove de l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears sota la batuta de Pablo Mielgo, i amb la soprano Mathéu, el baríton Josep-Ramon Olivé i el nen soprano de l’Escolania de Montserrat Ferran Quílez com a solistes. L’estrena serà aquest dijous a l’Auditorium de Palma (20 h), i també es podrà escoltar dissabte a l’Auditori de Girona (20.30 h) i diumenge al Palau de la Música (17 h), sempre dins d’un programa que es completa amb la Simfonia núm. 2 de Brahms. També s’interpretarà en versió reduïda per a piano i cor a Esplugues de Llobregat el 14 de març i a Cervera el 24 de març.

“L’Albert és el nostre Poulenc: té el punt teatral, de cabaret, i també un punt místic”, diu García de Gomar. El que no té és la pulsió funebre ni el fatalisme. “El primer que vaig fer va ser escoltar tants rèquiems com vaig poder, i vaig constatar que la idea sobre la vida i la mort a través de la música és molt diferent fins i tot entre grandíssims compositors com Mozart, Verdi, Brahms i Fauré. D’aquesta manera vaig pensar que l’aproximació espiritual havia de ser molt personal i, pensant que la mort és la culminació de la vida, m’ha sortit un rèquiem que és més aviat un cant a la vida, una celebració, un donar gràcies a la vida”, explica Guinovart, un compositor poc atret pels formats religiosos: abans del Rèquiem només havia fet una missa brevis i un tedèum. “La meva religió és la música”, diu.

En llatí, però seguint la litúrgia moderna, i assessorat pel liturgista Jordi Guàrdia, Guinovart ha conjurat en el Rèquiem les influències que han configurat la seva personalitat musical. “Tota la música romàntica, i, del segle XX, les músiques russes i nord-americanes, de Prokófiev a Gershwin i Bernstein”, detalla. També es constitueix ell mateix en influència, perquè per al moviment In paradisum del Rèquiem recupera, traduït al llatí, un fragment del seu musical Gaudí. Això sí, per tirar endavant l’obra ha mirat de “treure l’artificiositat” d’altres obres seves. Segons el director del Cor Jove, Esteve Nabona, el resultat té “el lirisme, la passió, la sinceritat i la profunditat” característica de la música del compositor barceloní.

Polivalent de mena, Guinovart també és notícia per la publicació del disc Nocturne (Sony Classical), que aplega dotze composicions per a piano interpretades per ell mateix. Aquestes peces formaran part del repertori que Guinovart oferirà demà al Palau de la Música (20.30 h). El concert, que forma part de l’àmplia programació que el Palau de la Música li dedica com a compositor convidat de la temporada, inclourà també obres de Chopin, Rakhmàninov i Poulenc. “És un programa que és un antiprograma -fa broma Guinovart-. No és un programa temàtic com els que es faran ara, sinó que és a l’antiga, combinant obres meves i de compositors pianistes que admiro molt i que m’han inspirat”. També és singular el fet que alguna de les peces, la titulada Arlecchino, l’hagi enregistrat en un disc abans de tocar-la en una sala de concerts. “Ho he fet com els artistes de pop”, diu.