Albània treu pit a Barcelona de la plaça més gran dels Balcans

BarcelonaUna de les reaccions a la desfeta socialista a Albània va ser l’augment del parc automobilístic: tots aquells que havien fugit a Itàlia i Grècia els anys 1990 i 1991 van tornar amb un cotxe, com si fos un trofeu. El canvi va ser massa dràstic i, al llarg dels anys, la capital, Tirana, va quedar infestada de vehicles. Quan l’Ajuntament es va posar a treballar en el tema, el 2008, n’hi havia 170.000. Ara l’obra amb què han aconseguit treure els cotxes del centre de la ciutat ha rebut un guardó tan espectacular com la xifra de cotxes: la reforma de la plaça Skanderbeg ha guanyat el X Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, organitzat pel CCCB, la londinenca The Architecture Foundation i museus d’arquitectura, patrimoni i disseny de Viena, París, Frankfurt i Ljubjiana. “El canvi més important que va experimentar la plaça Skanderbeg els últims 20 anys és que Tirana no va créixer amb cotxes sinó que de sobte els va haver d’absorbir”, afirma el guanyador, l’arquitecte belga Johan Anrys, del despatx 51N4E.

El guardó és biennal i en aquesta edició s’hi van presentar 279 obres de 179 ciutats de 32 països. En el cas de la reforma de la plaça Skanderbeg, ha sigut fruit d’una aposta decidida del consistori, que la va voler tenir enllestida en un mandat per demostrar als ciutadans com milloraven les seves condicions de vida. “L’infern per als cotxes vol dir el cel per als vianants”, afirma l’alcalde de Tirana, Erion Veliaj. “Si els cotxes fossin un personatge, seria un solitari. Un cotxe no vol anar amb un altre; la gent sí”, subratlla. La superfície total de la plaça són més de 10 hectàrees -la més gran dels Balcans- i té forma de piràmide rectangular amb una altura màxima de dos metres. Els 60.000 metres quadrats centrals són buits i la resta acull diversos usos i alhora transforma la percepció dels edificis de diferents alçades que l’envolten. El paviment és de diferents tipus de pedra de tot el país.

“Molts dels projectes que s’han presentat enguany estan lligats al lloc, la història, la memòria, i també reflecteixen processos participatius i com la gent s’acosta a l’espai públic a partir de l’experiència individual”, afirma la presidenta del jurat, l’arquitecta Olga Tarrasó. “A mesura que hi torno a entrar, la plaça Skanderbeg em sembla millor -afegeix-, és exemplar des de molts punts de vista. Reuneix molts factors: s’ha fet amb molt esforç de l’administració i la ciutadania, s’ha convertit en un focus d’activitat constant i fa que els edificis d’èpoques dictatorials passin a formar part de la vida quotidiana en lloc de ser símbols de poder i repressió”.

El projecte de la reforma de Skanderbeg es remunta a l’alcalde Edi Rama, i el predecessor d’Erion Veliaj el va abandonar tot i que les infraestructures subterrànies estaven construïdes. La plaça era un accés rodat a la ciutat, i encara no s’ha acabat de transformar (s’ha premiat la primera fase de les obres). “El més sorprenent de Tirana és que no has de pensar en els usos: crees el lloc i la gent ve a fer-lo servir”, conclou Johan Anrys.

La superilla rep una menció del guardó

A més de l’obra guanyadora, el jurat ha atorgat sis mencions, una de les quals ha recaigut en la superilla del Poblenou, com a primer pas d’un “urbanisme tàctic” amb solucions de baix cost i pel seu valor de no ser un projecte acabat sinó “un procés”. També posa en relleu el seu vessant social i mediambiental i el fet que els resultats són fruit d’un procés participatiu amb els veïns, la multiplicació d’activitats a l’aire lliure i la reducció del soroll. “L’Eixample és un sistema i és interessant veure com es treballa dins aquest sistema per anar a un nou model d’equilibri entre l’espai rodat i el dels vianants”, afirma la presidenta del jurat, Olga Tarrasó. “La manera de posar-ho en pràctica també és interessant i dinàmica -subratlla l’arquitecta-, perquè no es va arribar amb un projecte definit i es va implantar, sinó que es va treballar en l’espai públic d’una manera totalment reversible i experimental. Crec que si haguéssim trobat la superilla en una altra ciutat europea, hauríem tingut la mateixa actitud. A Barcelona és més candent i ha sigut objecte de polèmica, però crec que s’ha de veure amb una mica de perspectiva”, conclou Tarasó.