10 raons per les quals 'Akira' és una obra mestra de l'animació

BarcelonaAkira torna als cinemes en qualitat 4K sense un aniversari rodó com a excusa. No la necessita: la pel·lícula de Katsuhiro Otomo conserva intacte aquell poder de fascinació que va tornar bojos els espectadors desprevinguts que la van descobrir a principis dels 90. Va ser el llarg animat més car del cinema japonès de l'època (10 milions d'euros) i un èxit internacional que va obrir les portes del manga i l'anime a Occident. Basada en el manga homònim del mateix Otomo (una obra clau de la història del còmic), la pel·lícula se situa en un Tòquio futurista i reconstruït després d'una explosió nuclear i segueix una banda de motoristes adolescents enredats en una conspiració del govern per amagar l'existència d'uns nens amb poders psíquics. Akira és una de les obres mestres de l'animació i no ho afirmem perquè sí. Tenim arguments:

1. ¿Hi ha cap moto en la història del cinema que moli més que la de Kaneda? En un hipotètic top de motos carismàtiques, la del personatge –un dels protagonistes de la història– empataria amb la Triumph TR6 Trophy de Steve McQueen a La gran evasió o la Harley Davidson de Peter Fonda a Easy rider. El temps li ha conferit una qualitat icònica que Steven Spielberg reconeixia incorporant-la a l'imaginari vuitanter de Ready player one.

2. Visualment Akira és revolucionària. Gràcies al manga, Otomo ja portava apresa la lliçó dels fons detallistes, però el seu virtuosisme cinematogràfic és d'un altre món. Otomo és un dels autors que millor han integrat el llenguatge del cinema en el còmic, i va fer el mateix amb l'animació, imitant els efectes lumínics de l'ull humà i les lents analògiques per conferir un dinamisme i una espectacularitat mai vistos. Molta gent no va entendre la història però igualment la va veure extasiada i amb els ulls oberts com taronges.

3. Si les imatges d'Akira són revolucionàries, quin adjectiu hem de fer servir per a una banda sonora que barreja les percussions del teatre noh japonès amb sintetitzadors electrònics? Shōji Yamashiro i el col·lectiu Geinoh Yamashirogumi van crear la música abans d'animar les escenes, així que els seus paisatges sonors van servir de guia per als animadors.

4. Molts van descobrir l'existència d'Akira el 1990, dos anys després de l'estrena al Japó, quan el programa Metrópolis de TVE va emetre sense avisar i de matinada els primers 20 minuts de la pel·lícula. En els dos anys que va trigar a estrenar-se a Espanya –de manera molt limitada–, l'ansietat per veure-la es va pal·liar amb còpies pirates del VHS japonès i amb una multitudinària projecció a Sitges. Així va néixer el culte a una obra que, tot i les expectatives irreals que l'envoltaven, mai decebia.

5. Akira va integrar les tendències més avantguardistes de la ciència-ficció dels anys 80, des del cyberpunk de William Gibson i Blade runner o la Nova Carn de David Cronenberg. Però si tenim en compte que el manga original arrenca el 1982, més que receptacle d'influències va ser iniciadora de corrents.

6. No tot ho van predir Els Simpson. El 1982 Akira ja va endevinar que Tòquio seria l'escollida per acollir els Jocs Olímpics del 2020 i també que una gran catàstrofe impediria la seva celebració. Al final no ha sigut per culpa d'un cataclisme psíquic sinó per la pandèmia de covid, però vaja, són petits detalls.

7. Deixarem en mans dels psicoanalistes analitzar com és que l'únic país que ha sofert un atac amb armes atòmiques és també on s'ha creat una pel·lícula que és una oda a la bellesa de la destrucció. Akira comença amb una gran explosió que destrueix Tòquio i acaba de la mateixa manera, recreant-se en la terrible ona que arrasa vides i edificis, gairebé com una força purificadora i catàrtica.

8. El misticisme del final d'Akira segueix deixant molts espectadors atònits, però fa tres dècades era d'un atreviment suïcida que una pel·lícula tan física i violenta optés per un desenllaç quasi espiritual. Diu la llegenda que Otomo no sabia com acabar la història i que van ser Moebius i Alejandro Jodorowsky els que van donar-li la clau en un sopar a Angulema.

9. El llegat d'Akira a la cultura japonesa és enorme –Ghost in the shell no existiria sense ella–, però a Occident també es pot rastrejar en el cinema de les Wachowski i de Christopher Nolan o en la sèrie Stranger things. Un homenatge directe és el del videoclip Stronger de Kanye West, fan absolut de la pel·lícula d'Otomo.

10. Abans de Bola de drac i Pokemon, Akira va ser el primer impacte profund de la cultura manga en tota una generació d'otakus que ara tenen al voltant de 40 anys. És molt probable que alguns dels 138 Akira que viuen a Espanya no siguin d'origen japonès sinó fills del Saló del Manga.