L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rey, l'advocat que va signar la pena de mort de Puig Antich

BarcelonaCarlos Rey, el veterà penalista de 74 anys que va defensar Alícia Sánchez-Camacho en el cas Método 3, va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich el dia 4 de gener del 1974. L'Ajuntament de Barcelona hi presentarà una querella en contra als jutjats de Barcelona. L'acusarà d'assassinat de lesa humanitat. Rey ja està imputat en la querella argentina però fins ara el govern espanyol s'ha negat a firmar l'ordre d'extradició. El tinent d'alcalde Jaume Asens confia que s'acabi jutjant "aquest advocat que continua pledejant amb el número 8.176" a Barcelona.

La iniciativa sorgeix de la societat civil, en concret de 16 entitats memorialistes i de drets humans de les quals s'encarrega la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina. Asens considera que Rey és el màxim responsable perquè era l'únic dels membres del tribunal que tenia coneixements jurídics: "Sabia que el judici va ser una farsa i igualment va firmar la sentència i la va defensar", ha dit Asens. L’autòpsia va ser falsejada i es van ocultar proves. El jove militant del MIL no podia parlar, però va fer una declaració de vuit folis. Va ser un procés ple d’irregularitats, però la sala cinquena militar del Tribunal Suprem, en democràcia, s’ha negat sempre a revisar-lo. "Aquesta és una iniciativa que hauria d'haver pres el ministeri fiscal, però el ministeri sempre ha estat passiu davant els crims contra la humanitat", ha afegit Asens. La moció per interposar la querella es presentarà al ple de març.

Rey mai s'ha penedit de la sentència i sempre ha afirmat que la seva actuació va ser correcta.

Carlos Rey a l'ARA (2014): "El judici va ser correcte"

L'argument de Rey, que va complir amb la llei vigent, l'ha rebatut Asens: "Hi ha una sentència del Tribunal d'Estrasburg del 2001 que va condemnar 246 persones que van disparar contra els qui intentaven saltar el mur de Berlín, a la República Democràtica d'Alemanya. Eren soldats i també complien ordres. Ells es va defensar amb el mateix argument de Rey: 'Fèiem el que havíem de fer'".

Crims impunes

"La sentència de Puig Antich no és un acte jurídic sinó un acte de barbàrie, un acte de venjança que emmascarava un assassinat judicial", ha dit Asens. Un crim que, segons Asens, el règim sorgit de la transició espanyola ha mantingut impune. El tinent d'alcalde confia que la querella arribi a bon port: "Els crims de la humanitat no prescriuen mai i es poden perseguir sigui qui sigui qui els hagi comès i el lloc on s'hagin comès". "Hi ha crims que no es poden enterrar en l’oblit", ha afegit.

Asens no ha descartat que la querella s'ampliï a altres membres del tribunal militar que va jutjar Puig Antich. La petició de les entitats memorialistes i de drets humans és que la querella s'estengui a tots els que van participar en els tribunals que van condemnar a mort milers de catalans perseguits pel franquisme, però Asens ha dit que de moment es faran "litigis estratègics".

Més querelles

El portaveu de la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina, David Bondia, ha demanat que les accions judicials no acabin amb Carlos Rey: "És un cas de molts, esperem que en vinguin molts al darrere. Aquesta és una iniciativa de la societat civil i volíem demanar que cap partit polític se n'apropiés". Bondia creu que no es pot al·legar la llei d'amnistia del 1977. "Quan a Espanya es van jutjar els criminals argentins i xilens es va dir que les lleis d'amnistia de l'Argentina o de Xile no tenien validesa perquè eren crims contra la humanitat. Qui prevarica és la fiscalia perquè està dient que les lleis d'amnistia d'Argentina no tenen validesa i les d'Espanya sí". I ha afegit: "No hi ha hagut ni veritat, ni justícia, ni reparació".

En la petició de les 16 entitats s'especifica que "la llei d'amnistia no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d'obligat compliment subscrits per Espanya abans que fos dictada".

Asens ha qüestionat com s'ha aplicat fins ara la llei d'amnistia: "L'article 6 de la llei d'amnistia diu que primer s'han d'investigar els fets, identificar els responsables i atribuir responsabilitats. El que s'ha fet fins ara és una mala interpretació d'aquesta llei", ha dit.

"La societat civil ens va ajudar el 74 i ens ha continuat ajudant. I ara esperem tancar el cercle i que sigui la societat civil la que ens ajudi a resoldre, no només el nostre cas sinó també molts altres", ha dit Montserrat Puig Antich. "No volíem que el Salva passés a la història com a assassí. El 1974 no sabíem ni com fer-ho perquè érem 4, cada any posàvem una esquela. Fins i tot, misses. "A poc a poc s’ha anat fent camí. Sort de la gent. Encara que a nivell judicial no arribi a la seva fi, el Salva ja no és un assassí. Hem aconseguit el que d’entrada volíem", ha afegit la seva germana Imma.