L’Ajuntament de Barcelona empodera la memòria dels barris

BarcelonaHi ha una Barcelona pràcticament invisible. Només de tant en tant surt a la llum, com quan l’Institut d’Estudis Fotogràfics va mostrar l’obra inèdita de Leopoldo Plasencia, que va fotografiar tot el procés de construcció de molts polígons d’habitatges de la Barcelona perifèrica. Hi ha altres memòries desconegudes però que mai no han sortit del seu barri, i l’Ajuntament de Barcelona vol donar-les a conèixer. “Volem que els veïns comparteixin el seu passat, la transformació que han patit els seus barris entre els anys 50 i 70”, diu el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes. “Es tracta de mostrar, debatre, projectar i empoderar la memòria dels veïns”, afegeix Vinyes. Una memòria que inclou el barraquisme, l’autoconstrucció, les lluites veïnals i les migracions. “Fins al 1967, més de 3.000 persones vivien en barraques –explica Vinyes–, construïen de nit i l’endemà els tiraven a terra les cases”.

El Pla de Barris destinarà 900.000 euros a 30 projectes de 8 barris de la ciutat. El 2019 es farà una Biennal de Memòria Viva al Born, es documentarà el procés de transformació dels 16 barris i es posaran en marxa arxius digitalitzats amb material fotogràfic i audiovisual dels veïns de Sant Genís dels Agudells, la Teixonera i Trinitat Vella. Hi haurà exposicions, llibres, documentals i també 'performances'. Per exemple, La Marina –on es van construir els grups d’habitatges de la Seat– explicarà, amb la col·laboració de la Fàbrica de Creació Graner i Teatro de los Sentidos, el seu passat a través del teatre i la dansa. Es farà una ruta amb 60 Seats 600 conduïts per actors disfressats de l’època i amb música i converses dels anys 50 i 60. Amb la dansa també s’explicarà com funcionava una cadena de muntatge.

El consistori s’ha compromès a finalitzar a finals d’aquest anys la museïtzació de les cases barates del Bon Pastor, un projecte que s’arrossega des del 2010 i que vol mostrar la transformació dels habitatges dels obrers.